Deu mesos de govern en funcions i el món va donant voltes, com diu la cançó de Bola de Drac. Voltes i voltes, i l'economia va fent la seva, les oficines i els serveis ?obren cada matí, els empleats van a esmorzar per torns, i els afers no s'encallen ni gaire més ni gaire menys que quan el Govern espanyol s'aguantava en els sòlids fonaments d'una majoria absoluta. L'estat rutlla, i aquest és un bon senyal. Els serveis del benestar els gestionen entitats autònomes, des dels governs regionals fins a la seguretat social, que apliquen detallats protocols i reglaments. Aquests protocols i reglaments que de vegades ens posen nerviosos són la garantia que res no s'aturarà pel fet que el govern estigui disfuncionalment en funcions.

Una vegada un director de diari va dir-me: jo faig una feina que si un dia no vaig al despatx no passa res, mentre que si el que falla és el noi que elabora el santoral, hi ha un petit daltabaix i s'ha de córrer a tapar el forat, perquè el diari no pot sortir sense els sants. Però si canviem el noi dels sants, no ho nota ningú, mentre que el canvi de director sí que es nota, si no l'endemà, al cap dels mesos.

De moment no es nota la provisionalitat, i els economistes no es posen d'acord en quan es notaria. Es veu molta intenció política en els pronòstics que cada dia auguren un daltabaix espectacular per a l'endemà mateix. Que l'absència d'un sòlid impuls del govern no hagi afectat dramàticament l'economia ens convida a pensar si totes les dades positives dels darrers dos o tres anys -que n'hi ha, en el terreny del creixement brut, malgrat que les dades negatives en forma de desigualtat creixent i empobriment familiar són prou greus per projectar-hi ombres aclaparadores- no es deuen a l'acció del govern sinó a factors externs a ell, com ara la decisió del Banc Central Europeu d'obrir l'aixeta dels euros fins a sadollar tots els grans deutors assedegats, o la davallada del preu del petroli i altres matèries primeres. I això ens podria fer sospitar que un tancament de l'aixeta dels euros o un repunt del preu de les matèries primeres -o la pau als destins turístics en guerra que deriven els seus clients cap a les costes espanyoles- provocaria si fa no fa el mateix daltabaix, amb o sense una sòlida majoria aposentant un govern en plenitud legal de funcions. Si més no, al de Rajoy li podem agrair que no ho hagi espatllat gaire. Ens ha mantingut en el corrent general: recuperació mal repartida i manteniment del diferencial espanyol de més atur i més desigualtat.