PSC I PSOE, partits siamesos

09.10.2016 | 00:00

El PSOE ha tingut la virtut de resoldre el seu conflicte en ?menys d'una setmana. La recomposició serà més lenta, amb complexitats i dificultats, perquè els problemes de fons no estan resolts, però hi ha una direcció provisional sustentada per una majoria i una minoria que no té una alternativa viable ni compartida.
Des dels mitjans adversos al socialisme, tots quasi, es magnifica i mitifica el que transcendí d'una reunió de Comitè Federal que no fou discreta ni secreta perquè a més d'un li interessà que no ho fos. Hi han sucat pa, quan sols seria una anècdota si no fos perquè mostra la manca de capacitat estratègica de la direcció sortint i de professionalitat dels que volien el relleu.
Un dels problemes centrals que haurà d'analitzar i resoldre el PSOE és el desequilibri electoral que se li ha produït entre el Nord i el Sud i entre l'Espanya urbana i la rural, fruit de la manca de resposta davant la crisi i de la incapacitat de trobar una posició central en el debat entre dos nacionalismes, els perifèrics i ?l'espa?nyol. Que no sols és un problema territorial, sinó també de desconnexió amb les classes mitjanes d'aquesta perifèria.
En aquest marc, el PSC va de congrés i elegirà primer/-a secretari/-a dissabte que ve en vot obert a tots els afiliats. El PSC està molt lluny de la presència que tingué a les institucions i societat catalanes fins fa poc, però Miquel Iceta l'ha estabilitzat amb una actitud moderada i un discurs clar, l'ha fet útil -governa a les quatre capitals de demarcació- i assenyala els problemes polítics i els camins per resoldre'ls democràticament i acordada. Parlan és una incògnita, però sembla que substitueix el complex que ha tingut històricament el PSC enfront del nacionalisme de CiU, per un de nou, el radicalisme verbal de Podem. I tracta el PSOE com si fos l'adversari. Delicat. PSC i PSOE són partits siamesos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema