Les retallades i la cadena de confiances

09.10.2016 | 00:00

En els últims anys el pressupost de la Generalitat de Catalunya destinat a la inserció laboral de les persones amb discapacitat física o intel·lectual ha descendit dràsticament. Tal cosa ha estat la causa que a Girona s'hagin deixat de crear uns dos-cents llocs de treball per a aquestes persones. Em sap greu haver de dir-ho, però sóc del parer que no acabem d'anar bé amb aquest Govern post-autonòmic o pre-independent. Tal vegada anirem o aniríem bé o bé d'allò més amb un possible i futur Govern independent -no ho sé-; però a hores d'ara tenim allò que tenim i valdria més que no opinéssim de les meravelles que farà o faria un possible i futur Govern independent, sinó més aviat d'allò que ha fet o està fent el Govern actual.
Tot passejant pel meu poble, la Bisbal d'Empordà, em vaig aturar a xerrar amb una mestra d'un col·legi públic, que em va comentar que anava cap a la copisteria per tal que li fessin fotocòpies per a la seva classe, que pagaria de la seva butxaca essent així que el Departament d'Ensenyament ha deixat de pagar les fotocòpies. Verament vergonyós! No se'm va acudir res més que dir-li això. En una visita a un familiar ingressat a l'Hospital Josep Trueta, una infermera em va comentar que estava treballant més hores que té el rellotge, des de fa temps, per tal de cobrir les infermeres que el Departament de Sanitat va acomiadar i les que no incorpora per fer substitucions de les baixes per malaltia, maternitat o baixes per jubilació, la qual cosa li crea un estrès difícil de suportar d'allò més a ella i les seves companyes i companys, i m'ho diu després d'atendre el meu familiar d'una manera exquisida i un somriure als llavis, la qual cosa l'honora i revela la seva gran vocació i professionalitat. Verament vergonyós! No se'm va acudir res més que dir-li això. Ho torno a repetir: no acabem d'anar bé amb aquest Govern postautonòmic o preindependent.
I ara que l'economia per fi creix des de fa un temps, continuen mantenint ben engreixada aquesta abominable màquina, i el nostre Govern postautonòmic o preindependent posa l'excusa de la pròrroga dels pressupostos, la qual cosa -digueren- va ser per culpa de la CUP. "És molt greu això que heu fet", els va dir el president Carles Puigdemont, per la qual cosa els cupaires ara intenten salvar un xic les formes donant-li la confiança. Tot rodó, si més no! No ens enganyem, si falten diners per a educació, sanitat, serveis socials, els discapacitats i altres col·lectius desfavorits no és per raó que el pressupost de la Generalitat disposi de pocs diners, sinó més aviat pe raó de la política de prioritats del Govern català. El fet de prioritzar, des de fa molts anys, els interessos de les entitats financeres, les empreses privades del sector sanitari català, les escoles privades concertades catalanes, les empreses privades de seguretat i les empreses privades concessionàries de serveis públics en general, per sobre dels interessos de la sanitat pública catalana, les escoles públiques catalanes, els serveis de seguretat públics, etc., ha ocasionat que la màquina de les retallades que es va posar en marxa amb l'excusa de la crisi es continuï engreixant.
Sóc del parer que no és un problema de volum de pressupost, és un problema de prioritats i, per tant, d'ideologia política. Tal vegada no sigui tan necessari un Govern que acceleri a tota pastilla el procés independentista com un Govern amb sensibilitat social que li pagui avui o, el més tard demà, a la mestra bisbalenca o de qualsevol altre poble les fotocòpies per a la seva classe, contracti més infermeres per tal que aquella infermera de l'hospital Trueta pugui treballar sense estrès, i tantes coses que no poden esperar a la constitució d'una hipotètica República Catalana. Ningú en parla o a ningú l'interessa parlar-ne, però al seu discurs d'investidura el president Carles Puigdemont va parlar d'un futur Estat independent o bé Estat confederal, la qual cosa és d'agrair, essent així que, per fi, ha ampliat les possibles futures opcions a elegir pels ciutadans. Senyor president Carles Puigdemont, em permeti que li digui una cosa amb tot el respecte i l'afecte que li tinc: els problemes d'avui necessiten solucions avui amb els mitjans reals disponibles avui, no l'endemà passat quan arribi la hipotètica independència amb els mitjans hipotètics d'aquell endemà passat, perquè l'avui sempre està molt a prop i l'endemà passat sempre està lluny enllà, està tan lluny de les nostres vides actuals i tan a prop de les nostres futures morts!
Bastir uns pressupostos verament socials, no com els anteriors que incloïen una simple almoina social, seria la manera més adient de crear una cadena de confiances sòlida i de debò entre el Govern Català i la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya. Senyor president: revertir les retallades o revertir les retallades! Tant de bo!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema