L'amor en el nostre temps (i 4): mig segle de canvi de paradigma

A finals dels anys seixanta del segle passat, amb el maig francès i el moviment contracultural nord-americà com a epicentres principals, es va posar en marxa una transformació radical de la manera d'entendre i viure l'amor i la sexualitat, que s'ha anat imposant en els darrers cinquanta anys. Els partidaris de l'amor lliure defensaven que l'amor i la sexualitat s'havien d'alliberar de totes les seves cadenes, i en especial del matrimoni i de la procreació. S'afirmava que el matrimoni és la presó de l'amor, i per tant, o bé s'ha d'eliminar aquella institució, o s'ha de reconvertir en una mera relació afectiva sense compromís ni lligams irrevocables. La revolució sexual va promoure la supressió de tota forma de restricció a la pràctica de la sexualitat, i la necessitat de deixar via lliure a l'instint sexual, tal com defensava la doctrina de Freud i dels seus seguidors. "Fes l'amor i no la guerra" era el lema de la contracultura anglosaxona dels anys 60, que esdevé cultura de masses a través de la música pop. La procreació queda deslligada de l'amor conjugal, sobretot a partir de la comercialització de la píndola anticonceptiva.

És cert que el matrimoni no és principalment una realitat institucional sinó interpersonal consistent en una comunitat de vida i amor, oberta a la generació de noves persones que caldrà fer créixer i educar. Per això, en totes les cultures el matrimoni té una vessant institucional que està al servei d'aquesta comunitat de vida i amor. Si el matrimoni deixa de ser la llar de l'amor conjugal i de la família, aquests queden a la intempèrie, exposats a les febleses personals i al relativisme moral propi de la societat contemporània. En realitat, l'expressió amor lliure suposa en si mateixa una contradicció. Què significa que l'amor sigui lliure? L'amor veritable es pot desentendre dels lligams amb la persona estimada? Un pare o una mare poden ser lliures en l'amor envers els seus fills, estimar només si volen o quan volen? La realitat és que l'autèntic amor estableix lligams entre les persones i creix amb aquests lligams. Si l'amor de parella posa en primer terme la llibertat de maniobra individual i l'interès particular variable de cada un del seus membres, en el fons no és amor.

L'anomenat amor lliure incorre en una altra contradicció: l'amor veritable és expansiu, crea vida, i l'amor entre un home i una dona és fecund, sigui per naturalesa o per adopció. L'amor conjugal engendra o acull noves vides i crea l'entorn adequat per a la seva formació com a persones. La relació de parella que renuncia a transmetre la vida, o ho supedita a altres objectius, esdevé el que Erich Fromm anomena un égoïsme à deux. D'aquesta manera, si la sexualitat es desvincula de la unió matrimonial i de la procreació, acaba tenint per finalitat, principal o única, el plaer i el gaudi. Amb això la sexualitat perd la seva vessant més específicament humana, i queda sotmesa a una absoluta indeterminació, de forma que podrà ser totalment manipulada pel poder i les ideologies.

Els estudis sociològics dels darrers anys (INJUVE en l'àmbit estatal, o "Valor tous en temps durs" a Catalunya), posen de manifest la progressiva implantació d'aquest canvi de paradigma en la comprensió de l'amor de parella i la sexualitat, clarament majoritària en les generacions més joves. Però aquest immens canvi cultural i moral no ha estat espontani, sinó promogut per diversos factors de diferent naturalesa. La primera causa del canvi ha estat el consumisme exacerbat de les societats occidentals, promogut per l'actual sistema capitalista que necessita individus dòcils als nous desitjos que crea artificialment. La publicitat utilitza les imatges sexuals, i en particular el cos femení, com a gran reclam per a la venda en massa d'articles de consum. Zygmunt Bauman ha explicat amb tota claredat la influència que sobre l'amor i les relacions humanes tenen la societat de consum i l'ús de les noves tecnologies (Amor líquido, 2003).

A la societat capitalista postmoderna tot es pot acabar convertint en negoci, fins i tot la infidelitat conjugal. Noel Biderman, creador de l'empresa de cites per internet Ashley Madison, que estava a punt de sortir a borsa abans de fer-se públiques les llistes dels seus milions d'usuaris, explica que és un servei dirigit especialment a les dones, "a les que primer havia de convèncer de que trobar i conèixer gent on line era millor que fer-ho a la feina. I una vegada ho fes, sabia que els homes les seguirien". L'esposa i sòcia Amanda Biderman explica com va descobrir amb entusiasme que hi havia un mercat que necessitava ser atès, al mateix temps que avisa que la relació amb el seu marit no està oberta a tercers, i assegura que la destrossaria enganxar al seu marit en una aventura.

En aquest canvi de paradigma han tingut també una gran influència els mitjans de comunicació. Mereixen un comentari especial les telenovel·les i sèries de televisió que, amb una aparença innòcua, actuen com una pluja fina que va transformant de forma imperceptible la forma de pensar de milions de persones. Per altra banda, molts dels nostres adolescents i joves tenen com a ídols a les noves estrelles de la música, que sovint banalitzen el sexe i l'utilitzen com a provocació per a promocionar-se. Al concert d'una d'aquestes cantants a Barcelona aquest juliol, la crítica del concert esmentava que entre el públic hi havia centenars d'imitadores del seu estil. Davant d'això, sorprèn la nul·la resistència dels pares i mares, la seva incapa?citat d'educar i de corregir les formes de vestir i de divertir-se dels seus fills adolescents i joves.

En últim lloc, però no menys important, hi ha la informació que es transmet des del sistema educatiu públic i des de la mateixa administració. Un exemple d'això últim el trobem a la web de la Generalitat "Canal salut. Sexe Joves", creada fa deu anys i que té per objecte informar als adolescents i joves sobre els aspectes relatius a l'afectivitat i sexualitat. Es tracta d'una mena de curs accelerat amb una clara visió hedonista de la sexualitat. L'amor es defineix com a emoció i sentiment. L'enamorament és vincula directament a desig intens d'intimitat i d'unió física, i es dóna a l'atracció un significat primordialment sexual. S'afirma taxativament que "la sexualitat està orientada al plaer". La masturbació es presenta com a font de coneixement del cos i d'alliberament de tensions. I s'aconsella als joves que experimentin el petting o sexe sense penetració. És remarcable que en aquesta web de la Generalitat només es recomana als joves paciència a l'hora de practicar el petting. No conté cap referència a les recomanacions de molts metges de demorar l'inici de les relacions sexuals fins a una edat més madura, i d'estimular l'abstinència sexual. Cap referència a una visió personal del cos humà, a que la dignitat del cos és la dignitat de la persona, i que aquesta es rebaixa quan s'utilitza el cos com un instrument només per a obtenir satisfacció sexual.

L'actual sistema econòmic i les ideologies dominants que li fan el joc han devaluat d'aquesta manera l'amor i la sexualitat. El dia que una nova generació de joves s'atipi de tant de materialisme i hedonisme i prengui consciència de l'engany, les coses començaran a canviar.