Sabien que el contrari de l'antipatia és l'empatia? L'empatia és una predisposició a comprendre els sentiments i emocions, intentant experimentar de forma objectiva i racional el que sent una altra persona. La paraula empatia és d'origen grec, empátheia, que significa "emocionat". L'empatia fa que les persones s'ajudin entre si i per tant està estretament relacionada amb l'altruisme -l'amor i preocupació pels altres. Quan un individu aconsegueix sentir el dolor o el sofriment dels altres posant-se en el seu lloc, desperta el desig d'ajudar i actuar seguint els principis morals compartits. La capacitat de posar-se al lloc de l'altre, que es desenvolupa a través de l'empatia, ajuda a comprendre millor el comportament en determinades circumstàncies i la forma com l'altre pren les decisions. És saber escoltar els altres, entendre els seus problemes i emocions. Aquesta seria una definició sense malícia d'aquest do que alguns i algunes tenen. Podríem dir doncs que l'empatia és una actitud positiva que permet establir relacions saludables, generant una millor convivència entre els individus propers.
Però l'excés d'empatia pot acabar destruint la persona que viu atrapada en aquest donar-se als altres generosament? Jo diria que el problema apareix quan qualsevol petició que t'arriba d'algú l'acabes veient com una demanda d'ajuda ineludible. Aquest patir massa pels altres és l'inici d'un camí que porta a la desaparició de vides, carreres i projectes personals. Algú hauria d'empatitzar amb aquells que empatitzen massa i treure'ls del greu error de pensar que primer són els altres i després ja vindrà un mateix.
No vull que aquestes ratlles siguin una apologia de l'egoisme i la individualitat, simplement vull donar un toc d'atenció a aquells i aquelles que posen el seu temps i les seves idees al servei dels altres sense rebre mai un intercanvi positiu i ni generador de creixement compartit. Sentir que els altres sempre mereixen la teva ajuda sense que algun dia aquest donar-se no rebi accions compensatòries mínimes, encara que simplement sigui un gràcies; és simplement un desequilibri que cal corregir. S'ha d'aprendre a dir un no, no puc i també adéu. Posar-se al lloc de l'altre instintivament i d'ofici porta a adonar-se que un dia has deixat de ser tu i que ets una mica el que els altres han volgut que fossis. L'empatia en si mateixa no és dolenta si no apareix algú que la descobreix i se n'aprofita i n'abusa. Sóc partidari que un només s'hauria de posar en el lloc de l'altre si l'altre es posa en el lloc d'un; si no és així, sempre hi haurà un que dóna i un que rep, un es divideix perquè un altre sumi.
Fins fa poc jo ingènuament pensava que tenir empatia era bo, ara m'adono que és un do que cal vigilar i administrar si no vols aprimar-te com a persona fins tornar-te invisible mentre els altres s'engreixen. Per desgràcia la vida és plena de llops depredadors d'ingenus i ingènues empàtiques. Donar: sempre, que t'ho prenguin: mai. L'empatia és l'esquerda per on es poden infiltrar els vampirs emocionals. Ja em sap greu, però algú ho havia de dir.
