El darrer xou del PSOE, que va acabar, de moment, amb la dimissió de Pedro Sánchez, significa molt més que el fet en si o unes noves eleccions: és la mostra fefaent que la socialdemocràcia europea -espanyola i catalana incloses- està tocada de mort. El neoliberalisme representat per la dreta ha guanyat la batalla.
Només cal veure quins partits socialistes manen a Europa i quins programes desenvolupen; com, sense excepció, claudicaven davant les exigències de la dreta, sota pena de no recollir ni les engrunes del pastís pressupostari. I així els ha anat: pèrdua progressiva de milions i milions de vots socialdemòcrates a tot Europa. A Espanya, la cosa és d'escàndol: més de set milions en dues conteses generals. Tanmateix, i per reacció popular més que política, van aparèixer moviments esquerrans que pretenien, si més no, trencar la politja. Però els socialdemòcrates no van saber -o no van voler- aprofitar l'ocasió. El preu ha estat clar: tots els partits socialdemòcrates de Gran Bretanya, Itàlia, França, països nòrdics, Grècia -pobra Grècia-, Espanya, Catalunya... han patit les conseqüències dels seus greus errors, de la seva aposta pel bipartidisme exclusiu, que no era més que la creació i manteniment d'una partitocràcia que renegava de la democràcia. Fins al punt que, per exemple, que fins i tot mentre governaven es plegaven als mandats del capital: austeritat per pagar el deute (als bancs); canvi constitucional a Espanya per mandat de Merkel, la paròdia grega, etc. Resultat: com a mínim, quatre anys més d'austeritat, retallades, més desigualtat, pèrdua de drets socials i de tot allò que limiti el carrusel neoliberal.
