Desigualtat i benestar

«Quina és la clau de la desigualtat? No la riquesa en termes relatius mundials, sinó el tipus de piràmide social de la mateixa societat»

11.10.2016 | 07:58

Richard Wilkinson (nascut el 1943) és un epidemiologista social britànic, advocat i professor emèrit de la University of Nottingham. Ha pronunciat fa uns dies a la Universitat Pompeu Fabra la conferència inaugural del curs de la Fundació Irla.

Especialista en efectes socials de la desigualtat, ha presentat una sèrie de dades estadístiques que demostren com la desigualtat influeix negativament en el benestar de la gent. No només dels pobres, sinó dels rics. Deia Wilkinson que la pobresa no és tenir pocs recursos, sinó estar al final de l'escala on hi ha un gradient social brutal. I que el creixement per influir en el benestar és rellevant en les primeres etapes del "desenvolupament", en països poc desenvolupats. Però que en canvi en països relativament rics el creixement ja no impacta, però la desigualtat, en canvi, sempre.

El malestar social es basa majoritàriament en la manca de consideració social i el baix nivell d'autoestima que comporten un alt nivell d'ansietat social. I aquesta ansietat augmenta en llocs més desiguals.

I quina és la clau de la desigualtat? No la riquesa en termes relatius mundials, sinó el tipus de piràmide social de la mateixa societat. Si és una piràmide aplanada o encimbellada. Quan és aplanada i hi ha poca distància entre rics i pobres augmenta el benestar de tothom, el civisme i la felicitat. Fins i tot els rics en les piràmides aplanades surten guanyant en índex benestar.

En canvi en societats desiguals, per més riques que siguin en conjunt, tot són problemes. Per exemple: "les malalties mentals són més habituals com més desigual és la societat", perquè la desigualtat no només implica privacions materials, sinó divisió i jerarquia social. La igualtat social promou que la gent s'ajudi. Per contra, la desigualtat fa que la gent es defensi.

Wilkinson també va afirmar en aquesta lliçó magistral que els països més desiguals són més consumistes, ja que els béns materials determinen l'status social. I que com més igualitària és una societat, més i millor es lluita contra el canvi climàtic. Per això el professor proposa enfortir la democràcia de les empreses i fórmules com les cooperatives per redistribuir millor el capital. I unes empreses democràtiques, amb reducció de diferencials interns i objectius socials i ambientals.

Les dades comparatives que ha mostrat indiquen que Espanya està més al costat d'EUA i de UK, països que augmenten les desigualtats des dels anys 2000, de forma accelerada. Mentre que el Japó i els països nòrdics són els més igualitaris.

Wilkinson va acabar dient: "si algú vol viure el somni americà, que marxi a Dinamarca". Doncs, això.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema