L'Audiència Nacional s'ha vist obligada a habilitar una antiga nau industrial a San Fernando de Henares per jutjar el cas de les targetes black. Ni més ni menys que 47 acusats que es gastaren 12,5 milions d'euros a càrrec de Caja Madrid.

Entre els afectats molts militants del PP, del PSOE, d'Izquierda Unida, de la patronal madrilenya, dels sindicats, etc., etc. Tots ells disposaven de targetes VISA sense cap mena de control que no tributaven a Hisenda i que els servien per a les seves despeses personals, a part del sou mensual.

Caja Madrid era una caixa d'estalvis per on desfilaren una munió de polítics, empresaris i sindicalistes amb uns sous desorbitants i que, aparcats en un daurat exili, no donaven maldecaps a les cúpules dels partits o dels sindicats.

Els màxims responsables d'aquest majúscul escàndol són Miguel Blesa i Rodrigo Rato. Dos homes de l'expresident Aznar a qui se'ls va agrair els serveis prestats enviant-los a la cúpula de Caja Ma?drid. Els mèrits del primer foren ser un llepacrestes del president del PP i del segon, haver estat ministre.

Blesa és un home prepotent i mal educat. En els seus temps d'èxit participava en molts actes a Madrid i pràcticament era impossible accedir-hi. Sempre anava acompanyat de guàrdies de seguretat i es passejava en un cotxe blindat d'altíssima gamma. El seu sou vorejava els dos milions d'euros anuals, però no en feia prou. Necessitava una targeta per a les seves despeses extra. Això sí, la pagaven els clients de Caja Madrid, que més tard estafaria sense cap mena d'escrúpol amb les preferents. L'amiguet d'Aznar es pagava amb la seva targeta black (es refereix a l'opacitat del sistema aquest terme anglès) els seus safaris de 13.000 euros, les joies que regalava a la seva segona muller, els àpats als millors restaurants i tots els seus capricis de noi malcriat. I no en feia prou. Sovint anava al caixer a retirar diners al comptat i mensualment hi havia una despe?sa extra de milers d'euros de l'Hotel Ritz, on solia entrar a les nou del vespre i sortir-ne passada la mitjanit. Tres horetes llargues de marxa on de ben segur era impossible agafar el son.

L'altra cara coneguda és la de Rodrigo Rato. Es va gastar gairebé mig milió d'euros amb la seva targeta black. Així els milions d'euros que cobrava a l'any eren ben nets. Té càrrecs de 3.500 euros en begudes alcohòliques, 2.200 euros en discoteques, joies, viatges, etc, etc... Un altre personatge sense cap vergonya que mentre era ministre anava de salvador de la pàtria, però que mai no s'ha explicat per què el van foragitar del Fons Monetari Internacional a les primeres de canvi.

Entre tots dos van repartir un total de 65 targetes. Es tractava que els consellers estiguessin callats i gaudissin també de la pluja de diners que els oferia en negre Caja Madrid. Un sindicalista es va gastar mig milió d'euros i fins i tot l'excap de la Casa Reial, Rafael Spottorno, va pagar amb la targeta 10.000 euros a una de les millors sastreries de Serrano, 15.000 euros en estris per al parament de la llar, 50.000 de retirats en metàl·lic fins a arribar a 224.000 euros en total. I així gastant tothom a cos de rei, muts i a la gàbia. Ni PSOE, ni PP, ni IU, ni UGT, ni CCOO ni la patronal madrilenya van dir ni piu.

Tot plegat lamentable i típic d'un país de pandereta. Ara tots diuen que les targetes eren part del sou. Sense cap mena de discrepància, els acusats s'han posat d'acord. Les declaracions davant del jutge d'aquesta gentussa representa un autèntic màster en cinisme. Van estafar els clients i a sobre van buidar els fons de l'entitat. I mentre passava tot això Miguel Àngel Fernández Ordóñez, Mafo per als amics, des del Banc d'Espanya mirava cap a un altre costat. I això que era un altre dels personatges que es dedicava a donar lliçons de moralitat.