Resposta a l´escrit «Una mala experiència a l´hospital de Palamós» de la Dra. Eva Llach GelpíDr. Xavier Pérez. Director Assistencial. Serveis de Salut Integrats Baix Empordà.

Gràcies per la descripció de l´episodi viscut en primera persona durant el 16 d´agost de 2016 al Servei d´Urgències de l´hospital de Palamós perquè ens ha servit per revisar els fets i millorar.

En primer lloc sentim sincerament la situació viscuda.

El cúmul de circumstàncies de­sa­fortunades de què tant vostè com la seva mare van ser objecte han comportat una revisió exhaus­tiva dels procediments que no van ser aplicats de manera adequada per la nostra institució.

Reconeixem que des del primer contacte a l´admissió l´actuació no va ser l´òptima, ja que en una situa­ció com la descrita la normativa del centre és la d´avisar un zelador o, en el seu defecte, el personal assistencial del triatge, per tal que puguin ajudar el pacient a accedir al Servei d´Urgències i, si la situació així ho precisa, fer-li una valoració in situ i, fins i tot, les primeres maniobres d´atenció.

Pel que fa al triatge, és tan important l´entesa comunicativa com l´assistència clínica. És palès que la relació comunicativa que es va establir amb infermeria oferia oportunitats de millora, en particular pel que fa al criteri clínic que vostè, com a professional, va compartir amb els nostres professionals assistencials. Si s´hagués parat atenció a la seva orientació, la derivació de la seva mare a l´àrea assistencial hauria pogut produir-se anticipadament i de la manera adequada.

Si bé és cert que la realitat de la pressió assistencial a què és sotmès el Servei d´Urgències durant el període estival, en particular atenent el 16 d´agost el doble de pacients dels atesos en altres moments de l´any, pot dificultar la prestació de serveis de qualitat, som conscients que aquesta realitat no justifica la situació viscuda.

Per tot plegat, aquest episodi ens ha servit per detectar aspectes millorables que treballarem, tant en l´aspecte comunicatiu com interpre­tatiu dels procediments assistencials, que redundin en un increment de la professionalitat del nostre equip i una major qualitat assis­tencial i atenció vers els pacients.

Una vegada més, reiterem les nostres disculpes i restem a la vostra disposició.

Girona Fashion Day, gràcies a tothomJosep Maria Noguer i Perafita. President Girona Centre Eix Comercial.

El dissabte 8 d´octubre vam organitzar a Girona la IX edició de la Girona Fashion Day i la I edició de la Fashion Cycle Girona. La bona organització, l´espectacle ben dissenyat, les bones propostes dels comerços participants i la novetat de fer lluir la moda sobre els pedals són alguns dels factors que han contribuït a una bona projecció externa d´aquesta tarda dedicada a la moda gironina i a l´èxit de públic. Tanquem l´edició amb satisfacció i amb ganes de treballar la propera. No obstant això, volem posar de manifest que aquest esdeveniment no hauria estat possible sense els equips de professionals que treballen darrere l´escenari des de bon matí perquè el xou llueixi de la manera esperada. Per aquest motiu fem públic el nostre agraïment a la perruqueria i estètica Giramé, autors dels pentinats de la desfilada i l´estè­tica Angèlica, responsable del ma­quillatge. Moltes gràcies per la vostra professionalitat i col·laboració desinteressada. Gràcies també a l´equip de l´acadèmia Revlon per la seva contribució solidària a fa­vor de la Fundació Oncolliga Giro­na, a Girocleta i a l´Ajuntament de Girona pel seu suport. I natural­ment gràcies al nostres comerços: Francesca Marlop, Desigual, Magatzems La Palma, Busquets Festa, Aire de Girona i Lalilos; i a les joves dissenyadores Liz Alemany, Laura Mesas, Cristina Figueras, Sa­ra García i Sonia Costa per aquesta tarda de moda. Gràcies als equips tècnics, als conductors de l´acte, i al nostre partner en aquest esde­veniment, Piùbella i els seus mo­dels. I gràcies a tot el públic que ens va acompanyar. Fins l´any vinent!

Als socis del Club Natació OlotÀngel Moliner. olot.

Canviada la derrama per una quota mensual, tornen a presentar el seu projecte de nous edificis, serveis i piscines amb un nou finançament. No de manera informativa sinó en una campanya publicitària digna d´un partit polític en eleccions.

La presentació es féu amb tota la pompa, presència i suport incondicional de les autoritats presents, una de les quals felicità la Junta per la valentia que mostrava en embarcar-se a l´aventura en un mar tan gran i amb un temps tan insegur. Valentia o imprudència i vanitat?

No m´agrada la subordinació de la Junta amb la manera de fer del president, que fa i desfà i dóna per fet el seu projecte i la seva realització en un sol cop. Què hauria costat fer un concurs d´avantprojectes amb arquitectes d´Olot, els quals han estat marginats, i de fora; presentar-los als socis, per tal que escollissin el que creguessin més convenient amb la seva veu i vot. A on s´ha vist que només es pregunti i es voti si estan d´acord amb la forma de pagar els set milions i escaig d´euros del projecte?

Per què s´ha de fer d´un sol cop en dos o tres anys seguits i no en diferents etapes i a mesura de les disponibilitats econòmiques del Club, sense quota o derrama per obres a pagar durant quinze anys... si tot va bé. Talment sembla com si ­vol­guessin passar a la petita història del Club amb placa a la paret i ­inauguració de les noves construccions amb el President de la Generalitat en el cinquantè aniversari de la fundació del Club.

Amb aquesta interessada campanya, sense oposició, i comptant amb el vot comprat dels avis que no pagaran, poden donar per guanyada la votació. Si no és així la Junta i el president al davant haurien de dimitir i una nova junta començar de nou, fent les coses ben fetes i com el soci vol, deixant els personalismes i la vanitat fora del Club.

L´aigua del TerPere Espinet i Coll. portaveu del grup municipal Per Anglès Units. anglès.

A la comarca de la Selva, i en concret la Selva interior, un dels dons que ens ha donat la naturalesa és la de la riquesa de l´aigua. No cal ser un expert saurí per detectar les moltes deus d´aigua que travessen pels diferents indrets del nostre territori, molt sovint no aprofitats del tot, la qual cosa ens pot perjudicar en èpoques d´una certa sequera. Val a dir que els mitjans de comu­ni­cació fan palesa l´escassetat d´aquest bé tan preuat, que és font de vida. Si no hi posem remei, si no aprofitem aquest bé, en podem patir restriccions. És ben evident que caldrà una consciència més estricta per part de tothom per no malmetre el paisatge per on passa el riu. Això només és possible si el riu porta el cabal d´aigua necessari per mantenir les espècies de ribera i, sobretot, que aquesta aigua arribi a les persones per al seu ús.

També podríem afegir que el Ter neix a Ulldeter, comarca del Ripollès, passa per les nostres comarques i desemboca a la Gola, en el municipi de Torroella de Montgrí-l´Estartit. De tothom és conegut que el pantà de Susqueda, damunt dels nostres pobles, és una perfecta torre de control de les seves aigües. Ter avall, dins la zona del Pasteral, tenim les diferents bifurcacions, com les que van cap a Barcelona i la Costa Brava. Com es pot veure i comprovar, la nostra subcomarca sempre ha estat al costat de la gent que necessita aquest bé tan preuat, però malauradament, com s´ha fet palès, més d´un poble de la comarca de la Selva n´està patint les conseqüències.

Crec ben honestament que caldrà un replantejament de tot el sistema hídric. Hem de pensar que moltes de les obres d´infraestructures i estudis són dels anys 50 i començament dels 60, on podríem, amb una auditoria prèvia, treure profit de la captació, emmagatzematge, distribució i l´entorn natural de la pròpia comarca.