Espanya estima tant, tant i tant, que si es descuida mata per asfíxia. El jugador del Futbol Club Barcelona i de la selecció espanyola Gerard Piqué ha pres una decisió que ha caigut com una alenada d'aire fresc per a molts que ens sentim asfixiats pel matalàs espanyol, i com oli roent sobre el patriotisme espanyolista. No som pocs els que somriem i sentim simpatia per un català que s'atreveix a dir públicament el que hauria de ser el més normal del món, però és encaixat com la violació d'una cosa sagrada per l'Espanya casernària i retrògrada, on ser bona persona equival a ser molt espanyolista. Fart de polèmiques que tenen sempre de fons el seu catalanisme democràtic i desacomplexat, Piqué ha anunciat que abandonarà la selecció espanyola després del Mundial de 2018 de Rússia. M'ha vingut al cap aquell més directe i barroer "que vayan a cagar a la puta playa con la puta España, que llevo desde que nací con la puta España", de Pepe Rubianes. El pecat de Piqué és ser català, però ha dit prou, com està a punt de fer el país sencer. Al cap i a la fi, ara que s'està reconstituint el Comitè Olímpic Català, d'ofertes no li'n faltaran, a un dels millors defenses del món.