L'estiu s'allargassa com una cucanya multicolor que creix amb l'escalfament global. I ens fa pensar que sempre farà aquesta xafogor i tindrem temperatures estàndard arreu, sempre a l'alça. Però arriba un dia, ai las, que la tardor s'imposa. I l'ombra de l'hivern se'ns apropa. És l'època dels ametllers batuts, que cantava Josep Pla, i allò que es dibuixa és l'hivern amenaçant en la plana empordanesa oberta al fred vent del nord. "The winter is coming", diu el poeta. Ens cal l'hivern per prendre perspectiva de les coses. Per desitjar i dibuixar els estius de la Costa Brava en el nostre imaginari.
Ens cal l'hivern per ajudar-nos a pair la realitat política. El murri d'en Mao, l'emperador comunista amb un harem inacabable, es va retirar als quarters d'hivern de l'interior xinès, per fugir dels ene?mics i contraatacar després. També ho fan els partits polítics. Vegin l'Aliança Popular amb un Fraga aparcat a Galícia, eterna pedrera del vot conservador de les Espanyes. Vegin l'antic partit anomenat Convergència a les comarques gironines. Fer-se fort, per reconquerir el poder. Resistir i passar l'hivern. Fer balanç de provisions i pèrdues. Veure com els enemics es desgasten. Vegin el candidat Sánchez, a qui se l'ha acusat i se l'acusarà de matar Kennedy, Manolete, i si m'apuren, Chanquete. Sánchez pot passar a l'imaginari com el candidat que, fidel a la paraula, va ser apartat d'una forma abrupta. I pot nodrir l'ànima dels votants socialistes com l'alternativa d'una generació nova, que no l'han deixat ser alternativa. Als partits els calen ànimes; ànimes diferents perquè si no són intercanviables i ?iguals. Simples anuncis de la cosa pública.
A les societats antigues, l'hivern era viure vora la llar de foc, amb les reserves de menjar recollides la resta de l'any, per veure des de la finestra les nevades i el replegament de la natura. Les faules, els contes tradicionals ens parlen de la cigala i la formiga. La persona que s'ho gasta tot segons li arriba, i qui es previsor i guarda per l'endemà. Passem una crisi que es pot aplicar a la faula de la formiga i la cigala. Una crisi que ens deixa a tots enmig de l'hivern econòmic més dur que viu el món des del 1929. Però ens cal l'hivern perquè aprenem el valor de les coses. L'esforç que costa aconseguir-les. Sobreviure a l'hivern en les societats antigues era guanyar un any més. Ara, amb les factures de les elèctriques, amb els impostos municipals d'ajuntaments endeutats fins a les celles, amb multes de trànsit que et colpegen per deixar-te en números vermells, sobreviure en qualsevol època de l'any és una heroïcitat. Sobreviure, avui com ahir, és guanyar. Somiar en les cales de la Costa Brava i en les platges de sorra negra de Canàries. Sobreviure és un art.
