Com afrontar una separació

"Milions de persones s'han separat abans que nosaltres i tothom ha sobreviscut"

17.10.2016 | 13:32

A vegades en les relacions de parella hi ha un punt de no retorn: les coses ja no es poden arreglar. A vegades ens desencantem i ja no volem aquella persona al costat. A vegades és l'altre qui diu prou. Sigui com sigui, tots sabem que les separacions són habituals i és possible que en algun moment de la vida hàgim de passar per aquest tràngol.

Si algú us diu que té una fórmula per separar-se sense dolor, un consell innovador o una teràpia miraculosa per passar pàgina ràpidament, no us el creieu. La primera cosa que hem de fer per superar una separació és saber que ens farà mal, que patirem, que estarem molt tristos, que durant una temporada estarem fets pols. I que aquesta temporada l'hem de respectar, perquè si no farem el que s'anomena una sortida en fals: surto, em diverteixo, fins i tot tinc una nova parella... però en el fons estic malament i algun dia sortirà. Per tant, si ens hem separat i estem fets una merda -parlant en plata-, per començar la primera cosa que hauríem de fer és no intentar evitar-ho: estic fet una merda, d'acord, és normal perquè m'estic separant. És el primer pas per començar-se a recuperar.

Igual com sabem això, també hem de saber que passarà. Que milions de persones s'han separat abans que nosaltres i que tothom ha sobreviscut. Per tant: estic fet una merda, d'acord, és normal perquè m'estic separant, però també sé que en algun moment passarà i tornaré a estar bé. És com un parèntesi de pena i dolor a la meva vida, ara estic aquí i no puc fer gaire res més.

Per tant, ja ho tenim. Estem en un estat de pena i desolació però hi busquem una certa comoditat. Però encara podem fer més coses. És possible que sapiguem coses de la nostra exparella i que ens sembli que està la mar de bé (en aquest sentit les xarxes socials fan molt de mal).

Hem de pensar dues coses: la primera, que segurament no està tan bé. També s'acaba de separar, igual com nosaltres i està fent el seu procés, que farà com pugui. La segona: l'hem de deixar fer. «Espiar» l'exparella és molt temptador: com que estem malament i no tenim gaire res més a fer ens distraiem com podem i volem saber. Però durant uns mesos tota la informació que ens arribi de l'altre ens farà mal: és una llei universal. És difícil perquè, d'alguna manera, és acceptar la separació del tot, però hauríem de decidir d'una manera molt íntima que la connexió amb aquesta persona s'ha acabat. No ho hem de fer com si deixéssim de fumar, amb esforç -tinc moltes ganes de mirar el seu Facebook però m'aguanto-, és una altra cosa: és decidir, de veritat -i farà mal- que s'ha acabat, que no en vull saber res més. No en vull saber res més perquè aquesta persona ha de fer el seu camí, igual com jo faig el meu, i ja no existeix cap camí comú. Si ho podeu decidir de veritat no tornareu a tenir l'impuls d'espiar res. Fareu la vostra vida, amb el vostre dolor, tornareu a estar cara a cara amb vosaltres mateixos de veritat, com si estiguéssiu convalescents d'una malaltia, i a poc a poc us anireu recuperant. En aquesta línia: no vulgueu tenir contacte tampoc amb la seva gent, ni intenteu buscar explicacions a través de tercers, ni us vulgueu explicar ni defensar. Deixeu-ho estar tot. La seva gent és seva i evidentment han d'estar al seu costat, igual com vosaltres teniu la vostra, que estaran amb vosaltres.

Si hi ha hipoteques, diners, coses que s'hagin de repartir: intenteu ser justos i respectuosos, al final, en algun moment us heu estimat i tots dos us mereixeu fer-ho bé. Si hi ha fills hi ha moltes coses que hem de tenir en compte, que deixarem per un altre dia.
Per acabar, és important que a poc a poc procureu tenir una mica de vida social, per petita que sigui, encara que només sigui amb una o dues persones amb qui esteu a gust. Aneu un dia al cine i a prendre alguna cosa, encara que acabeu plorant al davant de la cervesa: explicar com ens sentim també és important.

Potser a la segona vegada plorareu una mica menys i a la tercera fins i tot alguna cosa us farà riure un moment. I encara que ara sembli impossible a poc a poc us anireu recuperant i després d'uns mesos estareu bé.

Us ho prometo!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema