Cartes

13.10.2016 | 10:28

Resposta a «Una mala experiència a l´hospital de Palamós»
MARIONA REIG MASSOT. palafrugell.

Bé, jo dec ser l´excepció que confirma la regla. No tinc cap dubte del que explica aquesta doctora, ni un, creieu-me. Però jo, per desgràcia, hi faig vida i entro i surto constantment, ja que no sóc afortunada en salut, haig de dir que sí que ho sóc amb tot el personal sanitari de l´hospital de Palamós, que no és poc, amb el qual tracto. No pot ser que només m´hagin tocat els bons metges, infermers i resta de personal sanitari a mi. Aquest dia aquesta doctora va trobar una persona inconscient amb la seva feina o potser poc preparada i, a sobre, maleducada. El que hauria de fer l´hospital de Palamós amb aquesta persona és treure-la immediatament del triatge i buscar-li un lloc on no estigui en contacte amb malalts. El meu agraïment a l´hospital de Palamós.

Mallerengues i ratpenats
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella. girona.

Vull felicitar l´Ajuntament de Girona per la iniciativa presa amb l´estudi  per al foment de la biodiversitat urbana a la ciutat de Girona, l´objectiu principal de la qual és la voluntat de millorar el control integrat de plagues amb ratpenats, insectívors i mallerengues. Fa temps que a casa vaig instal·lar menjadores i una caixa niu per a mallerengues. Molts anys han fet niu i han criat. Les mallerengues (la carbonera, la blava i més rarament la cuallarga) són uns ocells petitons, preciosos, devoradors d´insectes, que ens deleixen amb la seva bellesa i que ajuden a controlar la presència de mosquits, com ho fan els ratpenats. Un simple gest com col·locar una caixa niu i una menjadora a la terrassa o al jardí, ben farcida de fruits secs (cacauets especialment) engalanarà casa vostra, us farà sentir més feliços i col·laborareu perquè la natura sigui encara més present a la nostra ciutat.

Simpatia i antipatia
enric carcereny beltran. lloret de mar.

No sóc votant ni tan sols simpa­t­itzant de la CUP. A títol personal, faig constar la meva simpatia per l´Anna Gabriel, quan ahir en el Parlament va enumerar algunes de les seves propostes, com per ­exemple augmentar els impostos a qui cobra més de 60.000 euros a ­l´any i per descomptat als alts càrrecs de l´administració que sobrepassen aquest sou i que cobren pensions escandaloses. També va dir que convé augmentar l´impost de successions als que superen l´import de 700.000 euros sempre que estiguin consolidats, i que és una mida més que indiscutible, en un moment en què hi ha persones amb pensions de misèria, que és també convenient tallar ràpidament, les cues de la seguretat social i millorar l´escàndol dels trens de rodalies, i totes les comunicacions catalanes. Sense deixar tot el vergonyós espectacle judicial. I ara que estem a les portes de la independència és el moment de posar fil a l´agulla, ja que per fer un nou país el primer que es necessita és una economia suficient.
També faig constar la meva antipatia per als que encara en el dia d´avui defensen el retorn de les corrides de braus.

Homenatge al senyor Antoni Escudero
Francesc A. Picas. la jonquera.

La Jonquera rep diàriament amb gran simpatia els francesos que vénen a proveir-se en els nostres establiments. A dinar en els diferents restaurants i bufets, a fer consumació als bars, a comprar tabac i proveir-se de gasolina.

La Jonquera deu un gran agraïment a Antoni Escudero, president de l´Hostaleria Provincial, per haver aixecat aquí magnífics establiments comercials, que, juntament amb els restants comerços locals, conformen una vila mercantil de primer ordre, que atreu famílies que s´esplaien resseguint l´esplèndida Gran Jonquera.

Antoni Escudero, emigrant murcià, avui es un entusiasta de Catalunya i empresari que dóna vida i treball a la nostra població i poblacions veïnes.
Volem informar a Mateu Frigoler de Canet que les festes que organitza al castell de Biart tenen una frescor medieval brillant. Tothom se sent unit i radiant, tot aixecant una copa del saborós vi que allí es cultiva.

Sobre els refugiats que Frigoler cita del 1939, el govern republicà sofrí un greu error. Els enganyaren. Mai no havia d´empentar els refugiats a anar a França, on sofriren fam i malalties. Cal reconèixer, però, les atencions de molts francesos. Els refugiats no polítics havien de tornar a casa seva.

No sóc hoteler ni botiguer. Sóc un agent comercial de duanes que es dedica a tràmits d´importació i exportació. L´invito a aixecar una copa pel progrés, la pau i el ressorgiment de Catalunya.

Joventut, el diví tresor
joan enric carreras mercader. bellcaire d´empordà.

Quan dic això és a causa de les meves reflexions en haver passat fa molt de temps el llindar permès que la nostra societat té fixada com l´edat «perfecta», sobretot per als qui creuen que bellesa visual és la mare del sistema, dels 20 als 45 a molt estirar. Greu error, perquè també la franja primera és molt interessant, també la «maduresa» i per què no la «vellesa» poden ser sinónims del «Diví Tresor»?

El món laboral és el que més despistat està, per un costat ens diuen que hem d´allargar la vida laboral més anys a fi de poder costejar les prestacions, i resulta que la veritat és que als 25 molta gent encara no treballa i viu amb els pares (aquí és on hi ha la riquesa) i on la «Cistella Màgica» funciona, tu hi tires la camisa bruta i al cap de poc la trobes a l´armari neta i planxada. Però després als 45 ja ens diuen en el món laboral que som grans (?), imagina´t haver d´esperar els 67!! En l´època de la meva generació als 25 ja érem pares i feia com a mínim 11 anys que treballàvem. És clar que no teníem les tecnologies actuals que fan que necessites tenir el «cos Danone» sense pèl, però en canvi quasi tots anem amb barba, queda lluny la dita de l´ós, que com més pèl més hermós, potser el proper segle és tindrà en compte les persones «madures», i sobretot els consells de la «vellesa», com a les tribus primitives que no podien consultar el Google, però escoltaven l´avi com a font de saviesa gràcies a la seva experiència de la vida viscuda, que és un diví tresor.

Andrés Ollero, l´inquisidor de Forcadell
Eduard Boada Gil. girona.

Fa una dies vaig escriure que el concepte espanyol d´estat de dret és bastant peculiar i sovint els tribunals de drets humans europeus ho han fet palés.

Per si algú encara ho dubtava, el magistrat constitucional ponent de portar la presidenta Forcadell davant els fiscals, l´Andrés Ollero, ha estat 17 anys diputat del PP. S´ha afanyat a fer-ho, deuen ser les instruccions rebudes des del partit.

A veure què triguen aquests diligents defensors del dret hispànic a solucionar el conflicte entre el govern en «funcions» (deuen ser funcions imperials quan llegeixes que en Margallo clavarà la bandera a Gibraltar) i la sobirania nacional encarnada en el Congrés dels Diputats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema