Ho faig, i ho he fet, tot sovint en dies de festa. I sempre he treballat en institucions públiques: en universitats i la Generalitat. I pràcticament sempre estan obertes. Amb poca gent, sí, però hi pots entrar. Les festes no són per a tot el món els mateixos dies i a vegades s'escau un termini per lliurar un projecte internacional en un dia que és festa per a alguns i per a d'altres no. Tampoc les cèl·lules dels experiments dels laboratoris no deixen de créixer perquè sigui festa per als organismes pluricel·lulars humans. I, fins i tot, la tranquil·litat que es té un dia de festa per acabar aquell article o aquell informe no es pot menystenir en absolut.
A més, avui més que mai treballar vol dir fer-ho on-line en la majoria de coses i, per tant, ho pots fer des de qualsevol punt. I no em refereixo només a articles i projectes. Tràmits administratius també. Per tant, si ahir algú volia fer un tràmit administratiu d'un ajuntament ho podia fer perfectament (amb més temps que no pas un dia feiner) i també un funcionari, si volia, el podia tramitar des de l'altra banda.
Amb això vull dir que és absurda tota aquesta polèmica de voler obrir o tancar una institució. I encara més absurda, però molt i molt més absurda, prohibir que s'obri.
Entenc que ens estem movent en el terreny dels simbolismes, però arriba un moment que tanta insistència en minuciositats simbòliques m'empenyen cada dia més cap al liberalisme. Que un Estat s'entesti a regular fins a aquest punt el que jo crec que té a veure amb la llibertat individual (d'anar o no a treballar en festius) em sembla excessiu. I encara més quan s'ha fet explícit que t'has posat d'acord amb els teus companys i la teva institució.
