En Bob Dylan

«El premi a un cantautor és homenatge a tots els herois anònims que van crear la literatura»

14.10.2016 | 07:32

El Nobel de literatura el concedeix mitja dotzena de senyors de venerable edat, atenent als seus criteris en exclusiva sobre tot el que han publicat tots els escriptors vius. Quasi res. No sé a què ve discutir qui se'l mereix, quan no és un àngel del Senyor qui baixa a anunciar qui l'ha guanyat, sinó sis avis que hauran llegit el que bonament hagin pogut llegir, i ni una coma més. Si cada espanyol duu al seu interior un seleccionador de futbol, aquests dies descobrim que tothom oculta a dins un expert en literatura. I això és més greu, perquè de partits de futbol en deuen haver vist molts, però de llibres n'han llegit ben pocs.

Es pot discutir si Bob Dylan mereixia el Nobel, és qüestió de gustos. Jo, per exemple, sempre tinc entre els meus candidats Lobo Antunes, Philip Roth i Javier Marías, no perquè hi tingui amistat, sinó perquè n'he llegit força llibres i quedaria com un senyor comentant la seva obra. Però m'aguanto, que aquí, com als cònclaves, qui hi entra Papa en surt cardenal. El que no es pot dir és que Dylan no el mereix perquè canta. Els que alcen la veu perquè és músic demostren no tenir ni idea de literatura, ja que els orígens d'aquesta són preciosament cantats. Quan ningú sabia llegir eren els joglars els que, cantant, acostaven a la gent la literatura. El premi a un cantautor és homenatge a tots els herois anònims que van crear la literatura.

Es podrien comptar amb els dits d'una mà els que han llegit les lletres de Dylan, però ni això frena les crítiques. El pecat és que en lloc de recitar acompanyat d'un got d'agua i un faristol, ho fa amb un micro i una guitarra. Si Like a rolling stone no és un senyor poema, que baixi Shakespeare i ho vegi.

També hi ha els que inclús la literatura la llegeixen en clau nacionalista, i tot el que no sigui premiar un compatriota els fa olor de tongo. Aquest prendre's el Nobel com si fos Eurovisió és entendridor en el cas dels catalans, gelosos perquè inclús Galícia, Andalusia o una petita autonomia com Madrid han tingut Nobel, i Catalunya no. I el pitjor és que si un català pot ser candidat es diu Juan Marsé i escriu en castellà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema