· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

14.10.2016 | 10:18

ASTRID 21 i la 7a Diada
Narcís Cadena i Masó. girona.

Felicitats nois i noies del grup de dansa pel treball ben fet. Les professores Mabel i Irene han d´estar contentes per l´oportunitat que us van oferir fa sis anys. A Girona no hi havia res i ara alguns balleu amb persones que no tenen síndrome de Down.

La presidenta de la fundació, na Pilar Albareda, agraí a tothom l´assistència i d´una manera especial a les cases comercials que havien fet possible l´esdeveniment. Esmen­tà un programa innovador anomenat «Progrés» –iniciat l´any 1991–. El procés és lent i es reque­reix paciència, perquè a la nostra societat els estigmes socials pesen molt.

Sort dels valents que s´arrisquen malgrat les incomprensions de l´entorn. D´aquests pioners només en citarem alguns. El Sr. Isidre Nogué i Soler, mestre de Castellfollit de la Roca, tenia un nen deficient. Coneixia el Sr. Ramon Noguera de Girona que es trobava en la mateixa situació familiar. Aquest li va ex­plicar els passos que ell seguia per fer una Fundació a Girona. El Sr. Nogué va començar a fer el mateix a la comarca d´Olot. Posà un anunci a la revista comar­cal de l´època, demanant que totes les famílies interessades es poses­sin en contacte amb ell. Es creà el Patronat Joan Sellas Cardelús i la Parròquia de Les Fonts cedí uns terrenys on més tard es construiria l´actual escola. El Sr. Nogué, fou l´impulsor de la creació del Patronat i de l´escola Joan XXIII d´Olot. També la família Riu, na Lluïsa Ferrer, etc. Tots els esmen­tats han tingut o tenen: habilitats directives, poder de convocatòria i una intuïtiva visió estratègica. Avui les entitats del tercer sector tenen altres reptes socials. S´han d´espavilar per atendre més necessitats i cada vegada tenen menys subvencions; per això practiquen el: «si vols estar ben servit, fes-ho tu mateix».

Devesa, decibels i brutícia
Joan Vila Vila. girona.

Llegeixo amb sorpresa en el Diari de Girona del passat dijous 7 d´octubre la noticia titulada: «Girona ha pagat 462€ per netejar les restes del festival de la Devesa», en la que, a més a més d´informar que aquest havia estat el cost de la ne­teja extra feta al parc després del festival de música electrònica «Escape in the Park», es diu també que «actualment la normativa no permet específicament sancions per aquelles activitats que no queden prou netes».

Sorprès també per aquesta darrera afirmació, he consultat l´actual Reglament d´Usos i Activitats del Parc de la Devesa, el qual, en el capítol relatiu a l´atorgament d´autoritzacions per a l´exercici d´activitats en el parc, disposa que el titular de l´autorització serà responsable de la neteja de l´indret i que, afegeix, també haurà de suportar qualsevol cost derivat de la neteja, manteniment o reparació del mateix. El que preveu el Pla d´Usos és del tot raonable i just. No es correspon, però, amb l´actuació del Ajuntament assumint l´esmentada despesa extra.

Tot això no fa més que confirmar-me que la celebració del «Escape in the Park» a la Devesa fou un esdeveniment directament en contra la idea d´avançar cap a un parc urbà tranquil, obert a tothom i a activitats que no li siguin agressives. Lamentablement, però, els fets ens demostren que no anem per aquest camí –cotxes, camions i trailers segueixen accedint a l´interior del parc, a conveniència– i que haurem de concloure que el tema no interessa prou els polítics locals. Una veritable llàstima i un greu error.

La lletania de l´Estat es fa seva la impunitat
JOAN JANOHER I SADURNI. vulpellac.

Quantes coses passen pel cap de la vicepresidenta Soraya. Hem arribat a l´extrem que tot el que pretén fer Catalunya sigui una bomba incendiària a punt d´esclatar. Llastimosa aquesta actitud, tan surrealista com incom­prensible.

La diferència de voler interpretar els camins que es plantegen els catalans arriba a concordar la nostra dimensió amb l´estancament tan obtús com fosc que tenen envers a nosaltres. Hem de continuar ignorant-les, o ens ignoren?

Un exemple clar és, i això representa un flac servei a la democràcia, no preguntar-se el perquè del descontament de la ciutadania del nostre país? No és misteriós, només cal revisar les balances fiscals per adonar-se de l´espoliació constant que s´esdevé cada any a Catalunya. Tanmateix: les mancances de modernització de les xarxes ferroviàries, on l´Adif i Renfe, que s´amaguen les vergonyes i que nosaltres les patim diàriament. És una prova constant de despropòsits.

Podríem dir que ens tenen oblidats, per ells representem una aportació més que multimilionària, essent l´única comunitat castigada a no rebre res a canvi. Hem de considerar que són coneixedors del nostre malestar, i que no els interessa entrar en raonament del perquè. En canvi, si es manifesten amb la lletania del constitucional, com a sortida de la mancança de reflexió adient al problema català. Tan difícil resulta dialogar i escoltar sense passar per l´ impugnació?

Professionals sanitaris excel·lents i retallades en salut
Patricia Tschorne. girona.

El dijous 7 em vaig operar a l´Hospital Trueta de Girona d´un Hallux-Valgus (juanete). Em va cridar l´atenció la degradació de les condicions materials de l´entorn exterior al quiròfan –ca­milles, cadires, vestuari, roba–, sospito, producte de les retallades produït a la Salut Pública catalana, 1.408 milions d´euros (El Economista.es 2015) que l´han deixat en baix nivell.

Això es contraposa a la dedicació, eficiència i acollida dels equips sanitaris que, malgrat les rudimentàries condicions materials, fan la seva feina amb cura i dedica­ció. Voldria expressar el meu agraï­ment als equips sanitaris, en general, i, en especial, al de Trauma­to­logia i Ortopèdia dirigit pel Doctor Ramón Boronat.

Què ha passat al PSOE?
JOSEP MARIA BOSCH. girona.

Aquests darrers dies, al PSOE hi ha hagut un autèntic daltabaix que probablement no ha pas estat prou ben analitzat als diversos mitjans. Què es el que realment ha passat?

No es tracta, tan sols, com molts es­tan pensant, d´una lluita entre Pe­dro Sánchez i Susana Díaz. Ni es tracta, tampoc, tan sols, d´una lluita entre barons i les bases del partit. Ni, tampoc, una lluita entre el nord i el sud.

El que ha passat, al PSOE, és més greu, molt més greu: hi ha hagut una lluita, amb totes les de la llei, entre la serietat i el «cachondeo»; entre el treball i el «viure del cuento»; entre la correcció i l´adoració de la poltrona; entre una manera de fer democràtica i una altre de tota­litària; entre el futur i el passat i, en definitiva, entre un voler èsser cada dia millors ó un retorn al franquisme. I, el pitjor del cas és que ha gua­nyat el més negatiu de tot i, avui, el que queda del PSOE s´assembla més al partit de la corruPPció que a una nova edició, posada al dia, de la socialdemocràcia. Tal com algú ha insinuat, desgraciadament en «Manolo, el del Bombo» ha guanyat a la millor Orquestra Sinfònica del Món.

Però no està tot perdut! A­quests grans esdeveniments, són, també, una bona oportunitat per fer un partit millor. Tant de bo la gestora actual refundés el partit, bo i donant la paraula als militants i creant una nova estructura des de baix. Llàstima, però, que els primers moviments de la gestora a­punten, malauradament, en la direcció contrària. Sembla que només els preocupa quedar bé amb en Rajoy, conservar la poltrona i viure 50 anys més «del cuento».

M´agradaria equivocar-me, pe­rò em fa la sensació que la Susa­na Díaz, igual que al PP l´Esperanza Aguirre, són més falses «que un duro sevillano».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema