Qui va ser realment culpable de l'agressió a la nena al col·legi Anselm Turmeda de Palma? De moment hi ha diversos sospitosos: la directora del col·legi, la tutora, el professor o professora que vigilava l'esbarjo, i potser algun altre professor del centre, sense que puguem descartar els conserges ni els encarregats de la cafeteria, ni tampoc els vianants que passaven pel carrer en el moment de l'agressió. Per descomptat, dels alumnes que van agredir i van donar puntades a la nena no se'n recorda ningú. Ni tan sols sabem els seus noms, perquè hi ha una legislació ultra-garantista que els concedeix tots els drets i no els exigeix ni una sola responsabi?litat. Tampoc als seus pares, ni als seus tutors, ni als seus familiars, als quals ningú s'atreveix a reclamar una responsabilitat subsidiària per la violenta conducta dels seus fills, una conducta, no ho oblidem, que va enviar una nena a l'hospital a força de cops i puntades de peu. No, res d'això. Tota la culpa és dels professors i responsables del col·legi.
Tot això és sorprenent. Que sapiguem, ni tan sols s'ha expulsat del centre els alumnes implicats en l'agressió, però ja hi ha 2.500 persones que demanen la dimissió de la directora en les xarxes socials. I per si fos poc, la policia ha interrogat a la tutora i una altra professora "per establir si hi va haver negligèn?cia". Negligència és una paraula molt perillosa en el nostre temps. De seguida l'associem amb el cirurgià que es va deixar el mò?bil a la panxa del pacient o amb el camio?ner que condueix a 120 per hora mentre participa en un animat xat en WhatsApp. I ara per ara, la simple sospita ja s'equipara amb la culpabilitat: si et pregunten, si t'investiguen, és que alguna cosa deus haver fet, pensa la gent.
És a dir, que tota la responsabilitat d'una agressió salvatge s'està desplaçant cap als que no tenien cap altra missió que vigilar l'esbarjo o fer classes als nens. I aquestes persones -els professors- són les que pateixen ara l'angoixa i les humiliacions més sagnants, perquè totes les sospites recauen sobre elles: no eren al pati quan hi havien de ser, o no van saber detectar el que passava a temps, o no van elaborar un d'aquests interminables "protocols de prevenció" que podrien haver evitat la pallissa (els nostres buròcrates educatius professen la variant moderna del pensament màgic: cinc quilos de paperots poden obrar el miracle d'impedir que un nen hiperviolent ataqui un altre nen al pati).
El cas és que totes les mirades es fixen ara en els professors i en la directora, quan tots sabem que s'ha privat als professors de tota autoritat i de tot poder, ni que sigui el de reprendre lleument a un alumne. Però aquí hi ha la policia, vigilant el col·legi i interrogant als docents, mentre els veritables agressors podrien estar presumint de la pallissa que li van donar a la nena en els seus comptes de Facebook, sense que aquesta conducta vergonyosa pogués comportar-los ni la més mínima molèstia. La llei del menor protegeix fins a tal punt als menors de 14 anys que és impossible acusar-los de res, hagin fet el que hagin fet, pobrets.
Molta gent creu que les conquestes del nos?tre Estat del Benestar -i l'ensenyament públic n'és una de les més importants- només estan en perill per culpa de les retallades del capitalisme caníbal. Però el que gairebé nin??gú veu és que l'extensió de la irresponsabilitat en l'ús (o més aviat en el mal ús) d'aquests mateixos serveis també està posant en perill els èxits de què gaudim. Qui voldrà ser docent, si sap que un dia el culparan d'una pallissa que només és responsabilitat de qui l'ha donat? I qui voldrà ser professor, quan sap que està indefens davant burles i humiliacions de tota mena i els veritables cul?pables se'n van airosos? Però la nostra legis?lació educativa professa un estrany pamfilisme: els menors són intrínsecament bons i per tant no se'ls pot acusar de res. Com si un menor no pogués ser cruel i violent. O com si un menor no pogués ser un monstre consentit i un petit dictador que es creu amb dret a tot. Si algú es pregunta per què el bonisme relativista va caient en picat (aquí tenim els pèssims resultats electorals del PSOE), potser hauria de recordar qui va cometre l'agressió a l'escola i qui n'està essent acusat. Tot a l'inrevés. I tot equivocat.
