o puc deixar de sentir una certa complaença quan contemplo el ridícul espectacle de galliner que ofereixen els nostres homes polítics, que són com una paròdia de mals actors del mite ancestral que ens han encolomat els historiadors i exegetes del nostre "segon" sexe durant el llarguíssim temps en què s'han entestat a representar-nos en aquest teatre de la vida, com a gallines barallant-se al seu corral. I sento un cert plaer venjatiu quan, des de la meva òptica de dona, els contemplo a ells, els homes, precisament com a protagonistes d'aquest ball de fantasmes que els candidats a governar aquest meu país ingovernable fan com una còpia exacta del paper còmic i ridícul que ens han adjudicat a les dones des del primer moment en què vàrem ser parides.

Cert que aquest món és un gran galliner, però s'ha equivocat el món en assenyalar-nos a nosaltres com a actrius principals que esveren el corral de tanta misèria política. Si ens hi fixem bé, veurem que les lloques insidioses no són més que galls transvestits que no volen ni la concòrdia ni la pau, sinó aquesta guerra de batalletes d'un grapat d'egos en què tots volen arribar el primer en aquesta seva marató pel poder.

I és precisament en aquest moment en què la societat en general i el meu poble i país, especialment també, entra en agonia sense pronòstic vital. Si tots plegats són capaços de recuperar el seu seny hauran de reconèixer que els fa falta comptar amb el 50 per cent de l'altra part del seu món i donar a aquest percentatge la paraula imprescindible per al diàleg i la bona entesa. Entre tots i totes. Per fer una pinya solidària d'un gran No envers la continuïtat del PP de Rajoy, perquè no ens segueixi governant amb la seva impunitat de la gran corrupció, si no propiciada, sí que clarament tolerada, que ens ha portat definitivament a la misèria de tots i totes amb la impunitat de les seves corrupcions consentides. Fem falta les dones en aquests concerts desafinats de violins sense una batuta de fraternitat. Perquè si no es planten tots ells, els dels partits de l'oposició contra aquesta continuïtat "legítima" i desvergonyida de robar-nos el pa i la sang, nosaltres, les dones de sempre a la rereguarda, tornarem a posseir-nos de la nostra dignitat esclafada i tornarem a protestar i a readquirir la nostra categoria humana per fer-los escoltar, als homes, la raó d'un nou humanisme que haurà de passar -o no passarà- també per les mans de les dones, que no perdran el seu temps amb discussions peregrines i sense sortida. Perquè el nostre discurs començarà per un programa que participi amb la veu del poble. Primer, educació igualitària i un ideal sòlid a complir: eliminar la pobresa, la desesperança d'una salut que ens mata, retornar el que s'ha robat als nostres col·legues de la vida: el seu dret a un habitatge digne, i retornar-nos la perduda alegria de viure. I que el temps que ens quedi a cadascú no quedi frustrat pels deliris egòlatres dels qui ens volen manar. I prou d'enganyifes. El meu poble és més savi que tots vostès!