Don't stop him now, inspirat en la cançó de Queen (Don't stop me now), que l'ha fet ballar en mítings electorals i en platós televisius i que l'ha fet conegut per al gran públic -els malalts de la política fa temps que el coneixen-, és un dels eslògans que difon Miquel Iceta en la campanya per continuar pilotant l'atrotinada nau socialista catalana. Núria Parlón, l'alcaldessa que va heretar de mans de Bartomeu Muñoz la Santa Coloma de Gramenet més pretoriana i que tot i els mals auguris se n'ha sortit prou bé, li disputa el lloc.
De fet, en les primàries que es resolen avui s'ha parlat més aviat poc de quin ha de ser el PSC del futur: és la tirania de l'actualitat política, que situa en el centre del debat la cada vegada menys hipotètica i més plausible investidura de Mariano Rajoy. Abstenció sí, abstenció, no, aquesta és la qüestió. I a can PSC sembla que ho tenen clar: digui el que digui la gestora que ara mana a Ferraz després de la baralla de discoteca del Comitè Federal que va acabar amb Pedro Sánchez estabornit en una cantonada d'un carreró llòbreg, Iceta i Parlón diuen no, nosaltres no som d'eixe món, el de l'abstenció. I roda'l (el món) i torna al Born: més enllà de com acabi la votació al Congrés, ja es debat sobre quina ha de ser la relació de futur de dos partits fins ara germans. I aquí, Parlón, corre massa i ja parla de l'etern grup propi del PSC a Madrid, un debat que a qui més li interessa és a l'inquilí de la Moncloa; si això acaba passant, el socialisme espanyol no tornarà a guanyar unes eleccions generals mai més. Això ho sap Iceta, que, amb vista, pasapalabra, i ho hauria de saber Parlón. El PSOE és un miratge del que va ser, d'acord; fa temps que no n'encerta ni una, cert; però plantejar trencaments en un moment en què tot penja d'un fil és un punt temerari. Ara PSOE i PSC s'odien més que s'estimen, les ferides del Comitè Federal encara sagnen; però algun dia es tancaran, perquè el temps tot ho cura. Que el fragor de la batalla no faci dir ni fer coses que més endavant poden no tenir marxa enrere. Celebrin primàries; guanyin-les o perdin-les i comptin fins a deu abans no prenguin més mal.
