fem un repàs de la situació a la Unió Europea, a hores d'ara. Theresa May, primera ministra del Regne Unit, aposta per una ruptura total amb la UE, per donar un mandat consistent al Brexit; Nicola Sturgeon, ministra principal d'Escòcia, impulsa un segon referèndum d'independència, davant el risc d'un Brexit dur. A sis mesos per a les eleccions presidencials franceses, els sondejos apunten que la líder de l'extrema dreta, Marine Le Pen, passaria a segona volta i obtindria un suport proper al 40%, segons el rival que li correspongués. A Alemanya, amb un atur mínim i baix endeutament, els euroescèptics d'Alternativa per Alemanya aspiren al tercer lloc en àmbit nacional, mentre la cancellera Merkel adopta mesures pròximes a la seva agenda, com l'enduriment de l'accés dels europeus a les ajudes socials. A Itàlia, el primer ministre, Matteo Renzi, arrisca la seva continuïtat al capdavant del país davant el referèndum constitucional del desembre vinent (que pretén retallar prerrogatives al Senat i facilitar la governabilitat); de moment, els sondejos apunten que el perdrà.
L'anterior, en els països grans. A Holanda, pròxima a celebrar eleccions legislatives, la dreta populista de Geert Wilders aspira a vèncer per primera vegada; a Hongria, s'acaba de celebrar un referèndum (amb quòrum insuficient), on els votants han donat suport a la proposta del seu govern de no acollir refugiats; d'Espanya, si es busca a Google (a part de futbol), només apareix govern en funcions i secessionisme català...
La pregunta és: amb aquest panorama, pot la UE continuar la seva política de "petits avenços"? O estem en la dinàmica de: o es progressa amb plans ambiciosos o l'edifici no aguantarà? Si és així, ?quina és la sortida probable?
