Enguany l'Institut Jaume Vicens Vives de Girona celebra que compleix 175 anys. Quan l'any 1995 en celebrà 150, Ignasi Bonnin Valls, eminent catedràtic de Llengua i Literatura, cap d'estudis els darrers anys a l'edifici de la Força i els primers al de les Pedreres, i director durant la implantació de la llei Villar Palasí, publicà un article explicant la història del centre al número 330 de la revista Historia y Vida del setembre d'aquell any.

En l'escrit explicava que el 1841 el Govern polític -ara en diem delegat del govern ( però, amb molt més poder)-, l'Ajuntament i la Diputació crearen i finançaren, amb alguns privats, el "Instituto Provincial Gerundense" que dirigí un militar. Malgrat l'entusiasme de totes les parts, sols durà un any. El 1842 es convertí en "Colegio Municipal de Humanidades", també de vida efímera, i el més immediat precedent del que nasqué el 1845: el "Instituto Provincial de Segunda Enseñanza", ja capacitat per expedir el títol oficial que corresponia als estudis i integrat a una xarxa estatal i pública d'ensenyament.

S'instal·là al convent dels Caputxins de la Força, desamortitzat per Mendizábal i actual Museu d'Història de la Ciutat. Amb distintes denominacions hi romangué fins al desembre de 1966, quan es trasllada a la pujada de les Pedreres, on encara ofereix, amb garanties i èxit, el seus serveis. Ara és "el Vives", l'Institut Jaume Vicens Vives.

Els actes que celebrem enguany a Girona, com l'any passat a Figueres, ens conviden a mirar la nostra història recent i veure quant costà tenir el que avui ens sembla obvi i el canvi econòmic, social i cultural que engegà. Les institucions són referents, però el fonamental és entendre com fa 175 anys les persones il·lustrades i amants de la llibertat entenien que coneixement i formació eren els motors per assolir una societat més lliure, més igual i més fraterna.