Jo només espero el rentabótes

16.10.2016 | 00:00

Hi ha fenòmens humans que ens recorden el pas del temps. Fenòmens cíclics, com les rebaixes, l'operació biquini i les eleccions. I també hi ha fenòmens naturals que serveixen per al mateix, per adonar-nos que el temps, indiferent i esvelt, passa.
Amb això no vull pas dir que els fenòmens humans no militin a la categoria de naturals. Però si en són, de naturals, sempre semblen de segona mà. Podríem estalviar-nos les curses de braus i el tràfic de blanques s'entén, i deixar de viure'ls com si fossin immutables. En canvi, els fenòmens naturals, naturals de debò, es presenten amb una severitat que ens depassa. Les calorades i els episodis de calabruix, per exemple, poden esdevenir-se o no, però no depèn de nosaltres. Sí, la nostra existència bé hi influeix, però no disposem d'un piu per fer que plogui.
D'entre els fenòmens naturals que més m'engresquen, hi ha el rentabótes. El temporal de llevant, per dir-ho curt. A El quadern gris, Josep Pla associa el rentabótes a l'equinocci de tardor el temporal de les faves d'esdevé a la primavera, també a les engires de l'equinocci. La llevantada de tardor coincideix amb la verema setembrina. Els pagesos aprofitaven els aiguats per treure les bótes de vi, que la tempesta les rentés i les deixés a punt per pair el most de nou. Molt bé.
Quan s'entaula el rentabótes, el mar bramula i la gent es tanca a casa. Aquest any fa una mica tard, però jo l'espero. Amb l'actitud del feligrès. Per mi és com un certificat. Segella l'estiu, el tanca, ens diu que ja som a l'època de l'any més civilitzada. M'agrada per això. I perquè les platges de la Costa Brava queden, un cop passat el temporal, plenes d'andròmines.
A la novel·la Climent, de Josep Maria Fonalleras, hi ha la història real d'un vaixell carregat d'aneguets de plàstic. Naufragat l'any 1992, mentre feia la ruta de Hong-Kong, l'any 2002 el mar tornava una part de la càrrega a les costes dels gallecs. Els aneguets duien deu anys a la deriva.
Després del rentabótes, a la platja de Pals es produeix el miracle del retorn ?anual. Jo hi he trobat els objectes més estranys. De totes mides i colors, sovint he jugat a pensar quant de temps havien estat surant. ?Joguines i ginys, i aquells senyors troncs, pelats, polits pel ribot de les onades: des d'on vénen?
Poesia enllà, el rentabótes és útil per pensar sobre el pas del temps. Vidres, plàstics i ferros arriben a la sorra. Conformen un tapís bigarrat i lúgubre sobre qui som. Una tropa esverada que llença a mar una mena de prova del delicte. Fa vint anys trobaves ?sabates esvorancades, trossos de motor. D'un temps ençà, telèfons mòbils triturats i tampons. Segons l'edició, un robinson esporàdic en tindria prou per parar-se un clos. Amb el benentès que no sigui ell, el qui arribi, bullit i mort, després de fugir de la ?guerra de Síria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema