Hi ha molta gent que segueix la cursa electoral a la presidència dels EUA, sobretot per la polèmica personalitat d'un dels dos candidats, Donald Trump. Tothom hi diu la seva, gairebé sempre per criticar-lo. Perillós per a la pau mundial, xenòfob, racista, violent, escandalós, egòlatra, masclista, narcisista, ignorant, anti-mexicà, anti-musulmà i no sé quants adjectius més, són paraules recurrents per a definir-lo. Però, i per més que el seu partit comenci a estar fart d'ell, són molts els milions de nord-americans que estan disposats a votar-lo.

Què justifica tant de predicament entre els seus compatriotes? Doncs, segons molts analistes, que diu tot allò que desitjaven escoltar, sobretot, respecte a l'economia popular i a la influència dels poders financers. Però també aquesta imatge d'home fet a si mateix, aquest parlar sense embuts, directament, amb un aire d'honestedat que arriba als sectors més populars i, per descomptat, amb aquesta greu desinformació de la política, sobretot l'exterior, de la qual són tan ignorants com el propi Trump. En aquest sentit, els agrada que "denunciï" violentament la insatisfacció que produeix que "Estats Units no està guanyant". Vist des d'aquí, preocupa que un personatge d'aquestes característiques pugui convertir-se en àrbitre de la política mundial. És clar que tampoc sorprendria massa si recordem que, fa poc, ja hi va haver un president amb fama de "curt", alcohòlic, titella de la industria bèl·lica, sense cap categoria política: George Bush Jr., promotor de guerres. Per això molta gent opina que, vista la transcendència del càrrec a escala planetària, tot el món hauria de votar en les eleccions nord-americanes.