· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

18.10.2016 | 08:49

Xiulets a Montilivi
Jordi Sabater Anglada. La Bisbal d'Empordà.

Vaig anar l'altre dia (15/10/2016) a veure el partit Girona-Oviedo, el qual al meu parer va ser un bon partit entre dos equips força igualats, tot i que el Girona per mèrits propis hauria d'haver-se emportat els tres punts.

El fet que m'ha dut a escriure aquestes línies, és que en un dels canvis que va fer el nostre entrenador, el Sr. Machín , es van sentir xiulets , crec que eren en desaprovació al canvi que havia proposat.

Voldria demanar que tots els que som aficionats, anem o no al camp els dies de partit fessim una reflexió, tot pensant que hem d'estar agraïts que tinguem futbol de primer nivell cada quinze dies a Girona, també en els dies d'alegria que ens han fet passar els jugadors, tènics, entrenadors, etc., en aquesta i en anteriors temporades.

Per tant crec que hauríem tots d'estar al costat del nostre equip i del seu entrenador i tècnics ajudants, ja sé que tothom té dret a expresar-se de la manera que vulgui, però aquesta manera, amb xiulets, no és la més idònia.

Tots tenim el nostre criteri a l'hora de veure el futbol i comentem els canvis d'un jugador per una altre, això és la passió del futbol , però els nostres jugadors i tècnics el dia a què faig referència ho van donar tot al camp i van mostrar la seva implicació absoluta amb el partit, tot empetitint tot un equipàs com l'Oviedo. D'actitud fins al moment jo sempre he percebut que n'hi ha, per tant Sr. Machín, tècnics i jugadors gràcies, amunt Girona i tots a una.

Catalunya degenera
Joaquín Durall. Banyoles.

Fa un munt d'anys que em queixo a les autoritats per unes petadores que no em deixen dormir a la urbanització on visc.

Si tothom fa el que li dóna la gana serà un desgavell. Potser, l'ombra de l'exemple que donen els presidents i presidentes.

Abans de res demanem objectivitat i justícia, ja que, quan estan en joc interessos contraris, res millor que negociar imparcialment. Nosaltres demanem tanques (no acústiques, gràcies a Déu) contra els senglars, com ja tenen molts pagesos i pobles veïns. Així podríem dormir. Els presidents que volen separar-se, com tants matrimonis, han de ser justos i deixar participar tant dones i homes, tots els d'un costat i tots els de l'altre, en la votació de la separació. Si no es fa així s'intueix un innecessari conflicte continuat, per la seva maldestra gestió.

Sapiguem conviure, ja que som racionals, estem en democràcia, i podem negociar i acabar amb tota mena d'abusos del més clar egoisme.
Moltes gràcies per arreglar-ho definitivament, després de tants dies de queixes i de nits sense dormir.

Travessa europea
Lluís Salichs. Palamós.

Amb 168 dies n'ha tingut prou l'Aleix Monguillot per travessar Europa, de Tallinn (Estònia) a Montserrat. Ha travessat molts països, pas a pas, conegut molts pobles, altres cultures, persones que l'han ajudat i acollit, que l'han acompanyat estones i que segurament no tornarà a veure però de les quals tindrà un bon record. A través del seu blog, que ha anat alimentant diàriament, ens ha fet partícips als que l'hem seguit de les seves experiències i aventures. La seva narració ens ha transportat fins al punt d'arribar a sentir el cansament, de veure el que ell veia, d'olorar el paisatge, els dies de pluja i molls, els dies calorosos i polsosos. Tota una gran aventura, un gran èxit.

Et felicito, company.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema