Un Nobel musical

18.10.2016 | 08:43

El premi Nobel de Literatura 2016 s'ha atorgat a Bob Dylan, cantautor nord-americà que, a les beceroles de la seva carrera artística, en els anys seixanta, era un referent de la cançó protesta.

La seva veu s'alçava contra la guerra del Vietnam i en defensa dels drets civils. Les seves lletres clamaven per un canvi de mentalitat de la gent si es volia transformar el món. Escolta-ho en el vent (1962) i Els temps estan canviant (1964) es convertien en eslògans dels moviments pacifistes i contraculturals que sorgien a diferents països.

A la primera cançó, les preguntes sense resposta ajudaven a somiar: «Quan temps un poble haurà de patir / per manca de llibertat? / Fins quan seguirà l'home girant el cap per tal de no veure-hi clar? / Això, amic meu, / tan sols ho sap el vent. / Escolta la resposta / dins del vent».

I a la segona, els canvis socials i polítics esdevenien una profecia inacabada: «L'ordre s'ha capgirat / per la mateixa eterna llei / per la qual el present d'avui / serà el passat demà, / i el que avui és el primer / serà l'últim d'arribar, / perquè els temps estan canviant».

L'any 1965, però, va arraconar el contingut social de les seves composicions, alhora que renunciava a la denúncia social per refugiar-se en un misticisme incomprensible.

A Catalunya, les cançons del «noi dels cabells llargs» s'escoltaven en qualsevol foc de camp on les guitarres acompanyaven els càntics dels kumbaiàs de l'escoltisme o dels excursionistes xirucaires.

Per contra, no van ser mai un emblema per al moviment estudiantil que començava a trepitjar fort amb assemblees, assegudes (o sentades) a les facultats i manifestacions amb talls de carrers.

Mentre esperaven l'aparició de la policia vestida de gris, els estudiants cantaven No serem moguts i Tots junts vencerem, cants espirituals dels negres d'Estats Units que a casa nostra es van emprar per protestar contra la dictadura. Per tant, estaven més a la vora de Joan Baez, una activa militant que representava les ànsies infatigables de revolta i la lluita pels drets humans.

I per descomptat, els cantautors dels nostre país s'anaven posicionant, amb més o menys compromís, contra el franquisme: Raimon, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Quico Pi de la Serra i Maria del Mar Bonet, entre altres, amb recitals multitudinaris s'afegien a la llarga marxa cap a les llibertats dels pobles de la pell de brau.

De totes maneres, res impedeix reconèixer que el llegat de Bob Dylan s'ha transmès de generació en generació com un clam contra la guerra i a favor de la pau.

El Nobel a un cantautor, sense entrar en disquisicions de si n'era mereixedor o no, és el reconeixement d'un músic poeta o d'un poeta músic, que tant és tallar com desfer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema