Pàtries a mi?

18.10.2016 | 07:26

Que la vida anava de debò un ho comença a comprendre més tard, va escriure en Gil de Biedma carregat de raó. De jove un creu en pàtries, banderes i nacions, i és bonic pensar que pertanys a un poble que lluita per arrancar-se el jou opressor, quin jou sigui és igual. Per això, els anys que vaig treballar a la platja em molestava el que em solien dir les estrangeres.

-Tu macho español.

Devia ser pel cabell llarg, pel pèl al pit o pel reduït banyador, ja que de rumbes no en cantava. Però jo no em rendia, i a cada estrangera amb qui tenia la fortuna d'enllitar-me li deia que jo no era espanyol sinó català, li explicava les diferències, li relatava amb emoció l'origen de les quatre barres, li oferia pa amb tomata i crema catalana, i em posava el condó de manera que quedés com una barretina. I no és per vacil·lar, però en aquells anys vaig fer més promoció de Catalunya que tota la que pugui fer en Romeva obrint ambaixades durant cinc vides. Tot inútil, elles insistien.

-Tu macho español, tu Julio Iglesias.

No vaig trigar a aprendre la primera lliçó de la vida: hi ha coses molt més importants que el país, i en el primer lloc hi figura la possibilitat de sexe. Així que vaig oblidar tot sentiment catalanista a la mateixa velocitat que m'adonava del que buscaven les estrangeres. Llavors ja era jo qui iniciava la conversa amb elles, fins i tot perfeccionada.

-¡Yo torero, yo Litri! ¡Olé!

I arrodonia la frase, que més que frase era la darrera palada de terra sobre tots els principis que havien regit la meva vida, amb un passi de pit efectuat amb la tovallola de platja, que fos blava era el de menys. Creguin-me que aquell estiu vaig sortir a coll i per la porta gran. I quasi anèmic.

Però com que envellir (i morir) és l'únic argument de l'obra, passen els anys, marxa el cabell llarg, arriben els fills i un s'acaba tallant la cueta, que no és cosa de torejar fins els 60, com Antoñete. Vaig renunciar a Espanya quan ja no m'era útil per folgar, com havia fet abans amb Catalunya. Pàtries a mi? Ja no tinc edat per ser torero ni casteller.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema