La polèmica nacional

«Els conqueridors catalans van saquejar i van robar i van matar igual que ho van fer els conqueridors castellans a Amèrica gairebé tres segles més tard»

18.10.2016 | 08:43

En una de les pintures murals que narren la conquesta catalana de Mallorca, es veu un croat català de Jaume I que li està clavant una espasa al pit a un musulmà vençut (que és de raça negra, a més). La conquesta de Mallorca no va ser un conte de fades: va ser sagnant i cruel i els conqueridors catalans no van tenir cap pietat amb els vençuts. Els historiadors solvents com el valencià Antoni Furió han explicat molt bé que els musulmans derrotats només van tenir dues opcions: acceptar convertir-se en esclaus dels nous amos catalans o bé l'expulsió immediata (en el nostre temps podríem parlar de «neteja ètnica», però el 1231 aquest concepte no existia i no podem usar-lo sense cometre una fal·làcia retrospectiva). El cas és que els conqueridors catalans van saquejar i van robar i van matar igual que ho van fer els conqueridors castellans a Amèrica gairebé tres segles més tard, però ningú s'atreveix a criticar la conquesta catalana, que és celebrada i enaltida, mentre que la conquesta d'Amèrica rep tota classe de crítiques i serveix d'excusa per desairar la festa nacional del 12 d'octubre. Per què?

Per la senzilla raó que jutgem els fets del passat d'acord amb les nostres idees i prejudicis del present, de manera que convertim els fets que van succeir fa cinc segles en un simple pretext per a la propaganda i la cridòria actual. Està molt bé criticar la conquesta espanyola d'Amèrica, però llavors també caldria criticar la conquesta catalana de Mallorca i València, i en conseqüència, oposar-se per igual a les celebracions d'aquestes dues conquestes. Però molts dels que aplaudeixen la conquesta catalana s'oposen a celebrar el dia de la Hispanitat, amb l'argument que la conquesta espanyola va suposar el genocidi dels indígenes americans. De la captivitat i expulsió dels musulmans mallorquins i valencians, per descomptat, no en diuen ni piu. Al contrari, més aviat semblen aplaudir amb les orelles el que aquesta conquesta va significar per a la cultura catalana.

Ara bé, el que està molt clar és que no es pot parlar de genocidi indígena a Amèrica. Els espanyols van cometre milers de matances i saquejos, és clar que sí, i es van comportar amb una inusitada crueltat amb els indígenes americans, als quals van obligar a treballar com a esclaus i als quals van matar de fam o d'esgotament en les mines i en les plantacions. Però es miri com es miri no hi va haver un extermini planificat que es proposés l'aniquilació dels pobles indígenes. Això està més que comprovat per tots els historiadors fiables que han estudiat la conquesta (una altra cosa és el que diguessin Hugo Chávez o els escriptors tipus Eduardo Galeano, que a sobre es deia Hughes i era fill d'un emigrant gal·lès). I si hi va haver una mortaldat tan acusada entre els indis del Carib i de l'Amèrica Central, sobretot durant les primeres dècades de la conquesta, això es va deure a les malalties que van transmetre els colonitzadors espanyols i que van delmar en molt poc temps la població indígena. Els indis americans no havien desenvolupat cap immunitat contra malalties com la verola, la grip, el xarampió o la varicel·la. De manera que sí, hi va haver un genocidi, però el van cometre els virus i els agents patògens, no els conqueridors espanyols.

Per la resta, tampoc és certa aquesta visió ingènua que pinta el continent americà anterior a la conquesta com un Edèn on tothom convivia en pau i harmonia. Convindria recordar que els asteques es comportaven amb una crueltat que posaria els pèls de punta als mateixos protagonistes de Joc de trons, ja que no només arrencaven el cor dels seus presoners per oferir-los als déus, sinó que en molts casos se'ls menjaven en banquets rituals. Bernardino de Sahagún explicava que les cuixes de les víctimes es reservaven per a l'emperador, mentre que les vísceres es destinaven als seus animals favorits (pumes i jaguars) i la resta del cos es reservava per al sacrificador i els seus parents. Els maies també practicaven el canibalisme ritual, en tant que els inques realitzaven constants sacrificis humans, gairebé sempre de nens, als que mataven al cim d'una muntanya per oferir-los als déus. Els espanyols, per cert, van prohibir totes aquestes pràctiques, de les quals ningú no parla.

A la conquesta d'Amèrica va haver-hi saqueig i destrucció, és clar que sí, però estem parlant d'una època en la qual hi havia el «dret de conquesta» i en la qual no estaven vigents la majoria d'idees i sentiments que ara, per fortuna, considerem imprescindibles. I el mateix que van fer els espanyols a Amèrica ho van fer els portuguesos i els anglesos i els francesos en tots els territoris que van conquerir. I aquestes mateixes coses, els saquejos i la captivitat, i la destrucció del vençut, succeïen a la Xina i a les estepes russes i a l'Àfrica dels mercaders àrabs d'esclaus. La conquesta d'Amèrica va ser una empresa cruel, però va passar fa molt de temps i ja ningú pot canviar-la. I l'únic que podem fer ara és dir la veritat sobre el que va passar. I no inventar-nos-la. Ni convertir-la en una barroera història entre bons i dolents.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema