Les conseqüències del 1714 i del franquisme s'han de poder explicar sense escarafalls. No sé quina de les dues etapes va ser més catastròfica, però diria que les explosions de la Guerra de Secessió i els bombardejos del 1939 tenien uns propòsits similars. I que els règims vencedors de cada contesa van esclafar, sense miraments, els drets individuals, col·lectius, lingüístics i legislatius dels catalans.

Per això, que es recordin ambdues barbàries a l'Espai del Born, durant uns mesos, no em sembla cap sacrilegi. Que l'estàtua decapitada del dictador pot irritar força gent? Ho entenc, i tant!, però entre els molts significats que associem al fantotxe eqüestre, també cal incloure-hi el d'element expositiu. I si els continguts històrics de la mostra on pertany són correctes, la presència d'aquest espantaocells al carrer la trobo comprensible.

La polèmica s'ha avançat a l'aprovació d'una llei important, que anul·larà els consells de guerra del franquisme. Una llei aprovada per un parlament que, en ple segle XXI, veu com criminalitzen la seva presidenta per haver afavorit el debat i la llibertat d'expressió. I ho fan el mateix dia que absolen el ministre Fernández Díaz dels seus tripijocs. Això sí que són motius per fer un bon cop de cap... I el xou de l'escultura, com diria García Albiol, «és una jaimitada».

Artur Mas troba que l'ombra de Franco és allargada. I té raó. Processen els nostres representants polítics per afavorir el diàleg, per voler posar urnes o per obrir els ajuntaments un dia de festa. Mentrestant, el cap del dictador somriu tancat al magatzem.