Cartes

Badalona i 57 ajuntaments més de Catalunya van obrir les seves portes el passat 12 d'octubre per la festa nacional espanyola. El motiu de no considerar aquest dia com a festiu és clar: no tenen res a celebrar. És realment lícit jutjar els regidors que van obrir les portes de l'Ajuntament del seu municipi per aquest fet? En un dia de festa en l'àmbit de l'estat, el més habitual és celebrar-ho descansant. Però, què passa quan l'Estat no fa cas de tantes manifestacions per part de Catalunya que diu al Govern que no se sent espanyola? També ho celebrem?

El fet que tant ha revolucionat els jutjats espanyols és tan sols un gest de manifestació, un dels molts que fem aquí i que són pràcticament ignorats pels del nostre voltant. I és que em pregunto: es jutja a qui no treballa quan ha de treballar per fer vaga amb motiu de manifestar-se per allò que el descontenta? Oi que no? Doncs, si aquests es manifesten d'aquesta manera per fer-se veure, sentir i demanar el que volen, per què no podem mostrar amb la mateixa llibertat les ganes que tenim de marxar d'Espanya? Ja hi tornem a ser amb la llibertat d'expressió. Però no hi ha remei. Fa anys que fan veure que ens escolten. Fa anys que aquí es dóna l'esquena a la voluntat d'un poble. Que no se sorprenguin, doncs, si no tenim res a celebrar un 12 d'octubre com el passat i, en conseqüència, que es plantegin el perquè de tot aquest rebombori.

Amics de l'Institut Jaume BalmesCarles Bastons Vivanco. SANT FELIU DE PALLEROLS.

Un petit grup de persones vinculades a aquest centre, el primer de la ciutat, creat a Barcelona el 1845, després del de Figueres i Girona, hem fundat l'Associació Amics de l'Institut Jaume Balmes per tal de potenciar aquesta prestigiosa institució dedicada a l'educació i formació d'adolescents i joves des de la cultura, les humanitats, la ciència... i també amb una mirada il·lusionant vers la celebració del seu 175è aniversari ?l'any 2020.

Per tal d'endegar el projecte i parlar-ne tots plegats, convidem tots els interessats a una primera assemblea, al mateix centre (c. Pau Claris 121), el dimecres 26 d'octubre a les 19 h. Si voleu, podeu ja contactar-hi i omplir, si ho desitgeu, el següent formulari http://www.jaumebalmes.net/p/amics.html

Transport «públic»Marc de la Barrera. SILS.

Si el transport públic és més car que el privat, és que no entenem el concepte públic. I el pas dels Media Distancia de Renfe per les comarques gironines n'és un cas. La dependència dels horaris (un cada mitja hora en el millor dels casos), i el fet que només et porta d'estació a estació, fan que l'opció d'agafar el cotxe sigui la més còmoda. A aquests desavantatges, no li podem incloure que a més sigui més car. Fem números: de Sils a Girona hi ha 20 km. Anar i tornar amb cotxe costa uns 2,50 € mentre que un bitllet anada i tornada de tren, 5,20 €. Comprant deu viatges, 4,80 €. Quin incentiu pot tenir una persona per agafar el tren? Cap, més aviat necessitat: joves sense carnet o gent que no disposa de vehicle privat. Ens diuen que el cotxe contamina, congestiona la ciutat i que se n'ha de ?desincentivar l'ús, però a aquests preus, ningú no es pot plantejar prescindir-ne per més mentalitat mediambiental que tingui. Imaginen una educació, o sanitat pública més cara que la privada? Doncs això és el que passa amb el transport. Si algú de Renfe és capaç de justificar-ho, que m'ho expliqui.

AgraïmentM. Rosa Domingo Mateu. Cassà de la Selva.

Vull agrair la seva professionalitat a tot l'equip mèdic que m'ha atès en el diagnòstic i evolució de la meva malaltia: Dr. Xavier Serrat, Dr. Xavier Tuca, Dr. Oriol Solà, tots els professionals de la Clínica Girona, admissions, equip de quiròfan, 7a planta, infermeres i auxiliars. M'he sentit ben cuidada i molt ben atesa, en moments complicats per a mi. Moltes i moltes gràcies.

«Sailormoon» i «Bola de drac Z»Maria Àngels Mató i Pallí. GIRONA.

No hi hauria algun psicòleg i/o sociòleg excel·lent que pogués analitzar les sèries Sailormoon i Bola de drac Z, entre d'altres, per informar amb seriositat quin tipus de personalitat en pot sortir de qui se les empassa amb afició capítol a capítol? I per fer un llistat dels antivalors i de la massa important quantitat d'actituds -imbècils, violentíssimes i inútils per a la vida real- que es poden aprendre? És així, amb aquestes històries, com volem facilitar la tasca de pares i mestres, i formar una societat de futur centrada, generosa i digna? Que el que aquestes sèries mostren és fantasiós i cap nen o nena s'ho pren seriosament? N'estem segurs? Hi ha infants a casa seva sols a l'hora que les retransmeten? Tots els petits o no tan petits que les veuen poden tenir el contrast de comentaris assenyats dels pares? Algú ha imaginat el batibull mental que pot ser el contingut de l'esperit d'aquests infants? Si suprimir aquests programes és jutjat com a falta de llibertat d'expressió; no hi hauria, per contra, persones joves amb valors vertaders, que es llancessin amb emprenedoria a «construir» alguna sèrie positiva, amb força de contingut i atraient? De manera que hi hagués més opcions, la qual cosa vol dir més nivell de llibertat? Algun pare, mare, mestre em donaria suport?