Cartes

JOAN JANOHER I SADURNÍ. FORALLAC

Quina mena de llei és aquesta i per què l'apliquen a la seva conveniència? Tot plegat confon la societat i res aporta per guanyar-se la credibilitat dels polítics. Almenys els populars involucrats en molts problemes de corrupció es mantenen ferms a voler continuar governant el país, atès que l'avantatge de vots obtinguts els manté en l'immobilisme degeneratiu del seu sistema. Són mostres evidents del seu ego de governabilitat, al qual no pensen renunciar mentre duri la imposició.

En canvi, tenen diferents vares de mesurar els greus problemes de caire nacional. Però sí que actuen hipòcritament en tot el que fa referència a Catalunya, sense considerar com respectar les nostres institucions. En canvi, si actuen obsessionats per perseguir tot allò que el Parlament català proposa, al meu entendre ens hem de preguntar el perquè dels atacs a les propostes que es debaten al Parlament i que són considerades punibles dintre les seves institucions d'estatÉ

L'interrogant de tot aquest afer po?lític només té un raonament e?qui?vocat, en tant que es pretén inha?bilitar una bona part de conse?llers catalans per aplicar dintre la jurisdicció del Parlament totes les iniciatives preses de convocatòries, per demanar a la ciutadania de forma legal i democràtica, la se?va col·laboració envers un referèn?dum legal. Però això és anticons?titucional. En canvi la greu corrupció que planeja sobre el govern, aquesta té suport i no mouen cap fitxa per aturar-la. No és vergo?nyós?

Formar lectors

Jaume Vilanova. Palamós.

L'única manera d'assegurar-se lectors adults passa per haver creat abans lectors juvenils.

Així ho constata la fira Liber d'enguany reclamant un nou pla de formació de la lectura. Aquesta és una evidència de mercat que haurien de tenir en compte totes les editorials del nostre país.

Tres persones,

tres euros

Marta Matamala Pagès. flaçà.

Intervenen tres persones darrere una samarreta de tres euros. Hi ha el pobre que l'ha cosit, viu esclavitzat i molt mal pagat en condicions, moltes vegades, infrahuma?nes. Hi ha el pobre que la compra, que per barata que pugui semblar ha de fer esforços per aconse?guir-la. Tots dos es troben separats, cadascú a una part del món, mentre que entremig, com sempre, hi ha l'explotador, el que paga mà d'obra barata i uneix les dues pobreses a fi d'aconseguir benefici propi.

El PSOE i el

Sr. Pedro no no

Maria salip Calvó. girona.

Lamentable l'espectacle dels nostres polítics, amb els grans sous i els privilegis immerescuts, són incapaços de dialogar i arribar a un acord de govern, bé principalment els socialistes. Començant per l'impresentable ZP, que va deixar el país amb uns deutes mai enregistrats i acabant pel Sr. Pedro Sánchez, capaç d'alinear-se amb els radicals i passats de moda comunistes i populistes i amb els grans incomplidors de la llei, gràcies a l'inepte del Sr. Rajoy que els ho permet, i mira cap un altre costat mentre es reparteixen substanciosos sobres i el poble cada dia més pobre i patint més retallades. Però per sort o desgràcia, jo diria per allò que en el país dels cecs, el borni és el rei, el PP ha acaparat més vots que els altres, per tant en un país democràtic, cal deixar governar els que més vots tenen, no cal votar a favor, només abstenció i pasar a l'oposició i treballar amb contundència i responsabilitat, atès que el Sr. Rajoy sense majoria absoluta haurà de canviar molt de política. No val l'excusa de la corrupció, ja que per desgràcia el PSOE Déu n'hi do la que té amb els ERO, i no parlem de Catalunya, amb CiU i els Pujol. No podem anar a unes terceres eleccions. Atentament.

No perdem el cap per l'estàtua

Alexandre Weltz. palamós.

En plena polèmica per l'exhibició de l'estàtua de Franco, ens cal mantenir un debat profund sobre la presència d'elements feixistes als espais públics. Ara tenim un cas de repercussió mediàtica per una exposició temporal, però són més inquietants i preocupants determinats símbols que, després de quaranta anys de transició no transcen?dida, segueixen lluint quotidianament arreu del país. A Palamós, per exemple, al capdamunt de l'entrada a la caserna de la guàrdia civil (un cos policial en actiu) es conserva l'escut del règim dictatorial amb la seva àguila, el jou i les fletxes. Algú s'imagina una comissaria alemanya de la Bundespolizei lluint a la seva entrada una esvàstica? No. Són democràcies diferents (Spain is different) i aquí hem integrat el feixisme en democràcia (aquí tenim l'eufemisme franquisme, però allà no hi ha hitlerisme). Aquí, fins i tot en «democràcia», som el segon estat al món amb el major nombre de fosses comunes amb víctimes oblidades.

Realment, no hauríem de perdre el cap amb polèmiques puntuals mentre la nostra memòria històrica segueixi catatònica, patint amnèsia general. Hi ha molt per contextualitzar, molt més que una estàtua acèfala.

Procés a Lluís Companys

Francesc A. Picas. La Jonquera.

El 18 de juliol de 1936, sota el comandament dels generals Mola i Franco, s'alçaren uns militars contra el govern Azaña, fet que donà origen a una penosa guerra civil.

A primers del mes de febrer de 1939, perduda la guerra civil, Companys s'exilià a França.

El 1940, en plena guerra europea, Alemanya ocupà França, detingué Companys i el retornà a Espanya, un acte plenament incivil.

A Espanya, un Tribunal Militar jutjà Companys, el condemnà a mort i l'afusellaren. Era el 15 d'octubre de 1940.

Els membres del Jurat del Tribu?nal que condemnaren a mort Companys eren militars amics dels 197 militars i dos generals afusellats per Companys al juliol de 1936, en fracassar a Barcelona la revolta d'aquests militars. Els membres del Tribunal volgueren venjar l'ofensa.