Ha estat un tema recurrent i, després d'anys d'avisar que ve el llop, ja està a les nostres portes: el Govern va reconèixer, en el Pla Pressupostari per 2017 enviat a Brussel·les, que el Fons de Reserva de la Seguretat Social (o guardiola de les pensions) entrarà en negatiu al desembre de l'any vinent. Així que les preguntes són: com s'ha arribat fins aquí? i, a partir d'ara, què?

La caiguda ha estat vertiginosa. El 2011, aquest Fons de Reserva va arribar al seu nivell màxim, després d'acumular gairebé 67.000 milions d'euros; sis anys després, es preveu un desfasament de 3.000 milions. Les causes són clares: el sistema ha deixat de ser sostenible, perquè el nombre de jubilats creix ràpidament (i ho farà més, quan es jubili la cohort més nombrosa, nascuda entre 1960 i 1975). A més, molts dels jubilats durant els últims anys perceben prestacions elevades i clarament superiors a la mitjana actual (906 euros al mes, enfront dels 680 de 2007)... que han de ser pagades amb els sous d'uns cotitzants, els actuals, que han tendit a caure o estancar-se. Finalment, en dissenyar el sistema, es va partir de l'expectativa que el retirat cobraria la seva pensió durant un màxim de 10 anys; actualment, un jubilat té la perspectiva de cobrar aquesta prestació durant 20, 25 anys o més.

Una solució a curt termini (proposada per organismes com la AIREF o Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) seria la de sufragar el pagament de les pensions no contributives (viduïtat i orfandat) amb impostos. A llarg termini, s'estudien opcions com allargar l'edat de jubilació o, fins i tot, ajustar a la baixa les pensions màximes, mentre se suprimeixen, progressivament, les prestacions de viduïtat (pensades per a dones que mai o gairebé mai van poder quedar-se al mercat laboral ). Així que, si hi ha Govern, sí que sembla que vindran revolts amb aquest assumpte.