La CETA, tractat comercial entre la UE i Canadà, ha fet fallida perquè el Parlament dels valons -belgues francòfons- hi està en contra. L'economia de 500 milions de persones, bloquejada per una regió que no representa ni l'1 % de la població total. No és un nou soci de l'Est ni un nouvingut, participa a la construcció d'Europa des del tractat del carbó i de l'acer.

Poden encendre's totes les alarmes: si un tractat comercial amb el Canadà, el país més europeu del món, és impossible, com pot encarar Europa la negociació amb el Regne Unit pel Brexit? Els interessos dels 27 són plurals i contradictoris i a tots els països hi ha una forta tendència a vetllar pels interessos locals, a menysprear els dels veïns i a ridiculitzar les institucions europees.

En temps de crisi aguda, han niat i crescut a Europa, ara i al segle passat, moviments amb un seguit de característiques: proteccionisme per a l'economia local, xenofòbia, nacionalisme i intolerància, arribant a la violència feixista. Afrontar la crisi no des de la cooperació i la competència en qualitat i preu, sinó des del tancament i la por.

Aquestes polítiques provocaren les dues grans guerres del segle passat que significaren el suïcidi d'Europa com a líder mundial, la primera, i la desaparició com a potència, la segona. A l'actual crisi hi hem arribat des de més de 25 anys de pèrdua de pes econòmic de l'eix Atlàntic en benefici de l'eix Pacífic, cap on es desplacen capacitat industrial i de lideratge en noves tecnologies. Europa va esdevenint marginal i, si no és capaç d'articular-se institucionalment com un Estat eficient capaç de prendre les mides que l'obrin comercialment al món i la tornin a fer capdavantera en innovació tecnològica i científica, que Déu ens agafi confessats perquè, separats i esmicolats en pàtries, tribus i màfies, assolirem la més absoluta irrellevància.