Possiblement, la decisió del Comitè Federal del PSOE de facilitar una nova investidura de Mariano Rajoy, el president més controvertit de la democràcia, hagi estat la més assenyada, tant per Espanya com també per al PSOE. I -qui ho sap- possiblement també per a Catalunya. La nova interdependència entre PP, C's i PSOE donarà ales a les iniciatives per acabar amb la "deriva independentista", perquè la catalanofòbia és l'única ideologia que tots tres comparteixen. És cert que ara ja no sabrem si davant d'unes noves eleccions els espanyols realment haurien tingut "els collons" de confirmar la tendència a fer créixer el PP a mesura que augmentaven els seus escàndols de corrupció. Però - on vas a parar!- amb el suport imprescindible d'uns Ciutadans anticatalanistes més radicals encara que la ultradreta en la qual s'inspiren i la necessària abstenció d'una "esquerra" que els barons -tots ells acomodats beneficiaris de les "portes giratòries"- han "salvat" de la "deriva federalista", tenim la independència més a tocar que mai. És cert que fins ara el PP tampoc estava sol a l'hora de moure cel, terra, tribunals i mitjans de comunicació contra les aspiracions democràtiques de Catalunya. Però tant C's com el PSOE administraven el seu suport amb molta cura -al tauler del joc polític sempre és millor deixar sol el partit majoritari davant les decisions controvertides. Només quan realment veien perillar "la caixa" que ells també aspiren a administrar, treien la maça per colpejar encara més fort al nou pas del Parlament, amb suport de la majoria dels seus diputats.
Ja veurem quina estratègia farà servir Don Mariano. Jo m'hi jugaria el coll que cada cop que es vegi incapaç de convèncer una majoria per votar el pressupost, una nova "llei mordassa" o una altra reforma laboral, es traurà del barret de copa una nova iniciativa anticatalana. I serà prou tova perquè tant l'Albert Rivera com el/la nou/va portaveu socialista (serà Susana Díaz o es quedarà a la seva estimada Andalusia per garantir que l'aixeta del calé continuï rajant?) tinguin espai per fer propostes encara més heroiques per salvar la unitat de la seva Espanya estimada. Òbviament, ells li han d'agrair el protagonisme que els cedeix, amb suports puntuals a les altres propostes que no tindrà més remei que fer, perquè es vegi que fa alguna cosa, tot i que segur que estaria molt més còmode no fent res. I davant la més que probable radicalització de la política d'aniquilació del "procés", ja sabem què passa a casa nostra: fa sortir catalanistes a les urnes com un xàfec fa sortir bolets al bosc. Que es calcin l'Arrimadas, l'Iceta i en García-Albiol, que en Puigdemont i la Forcadell els faran ballar sardanes!
