o és la primera vegada que escrivim sobre l'aparició d'una nova Agenda Llatinoamericana Mundial 2017, núm. 27, amb el lema: "Ecologia integral. Reconvertir-ho tot". Recordarem que els fundadors són dos capellans catòlics simpatitzants de la teologia de l'alliberament, com José Mª Vigil i Pere Casaldàliga. L'edició catalana a Girona la porten un grup de cristians propers al Comité Óscar Romero, que animen activistes tan entranyables com el veterà Jordi Planas i els seus companys/es de Justícia i Pau. És reconfortant i esperançador participar, escoltar i debatre amb tants vells i nous activistes socials defensors i divulgadors dels textos crítics de l'Agenda, escrits per gent intel·lectuals i activistes de tots els països. L'Agenda és una veritable eina político-cultural per renovar el pensament i sobretot la praxis crítica transformadora per un món més just, humà i solidari.

I des de les seves pàgines cada any continuen la denúncia crítica contra els depredadors, rapinyaires dels lobbies econòmics de les grans multinacionals capitalistes que amaguen els renovats imperialismes neolliberals. L'Agenda a més de la crítica aspira que organitzem les masses populars explotades o alienades en l'hiperconsum al servei del neocolonialisme occidental. És un goig observar que l'Agenda cada any és més d'esquerres, alternativa, ecològica, socialista..

.

Entrant en els actes gironins de presentació de l'Agenda començarem pel central a l'Hospital de Santa Caterina de Salt. A part d'exposar un gran mural de la portada multicolor al vestíbul, al costat de la programació, i una foto d'homenatge a la Berta Cáceres, activista ambientalista hondurenya, assassinada el passat 3 de març d'aquest any.

Dins les moltes presentacions, debats de l'Agenda per les comarques gironines, destacarem la projecció avui al Cinema Truffaut (20.30h) del documental Apaga y vámonos del cineasta barceloní Manuel Mayol, que el va filmar a Xile per denunciar l'explotació i la lluita dels "mapuches" (mapu, "terra" i che, "poble") que els volien fora de les seves terres que serien inundades per una gran multinacional elèctrica espanyola per construir la tercera presa d'aigua més gran del planeta. El polèmic documental està fet des d'unes imatges dels rius, muntanyes, i l'èpica de la rebel·lió, protestes, lluites i la repressió dels indis maputxes per la policia xilena. Indis que ja van combatre als sanguinaris i conqueridors hispànics en el genocidi dels indis propietaris de les terres de l'antiga Amèrica precolombina. Terres que des del nord al sud els imperialistes espanyols, portuguesos, francesos, holandesos i anglesos que varen destruir diverses civilitzacions com la dels inques, asteques... els indis de les praderies americanes i aquests darrers anys estan destruint les darreres petites tribus dels indis de l'Amazònia, i a Xile els maputxes com es demostra al terrible i dialèctic documental d'Apaga y vámonos on es destaca continuament la figura de Martín Villa, exfranquista, i cap d'Endesa.

Tornant a les quatre hores de xerrades i debats del centenar de participants en l'Agenda destaquem la introducció sobre e?co?logia integral del Dr.Dani Boix, professor d'Ecologia i Ciències Ambientals de la UDG i membre de la Comissió permanent de l'Agenda. Ens va fer un ampli i crític panorama de la situació ambiental del planeta, sobre el canvi climàtic, de la super explotació de terres, boscos, fauna i flora i d'uns recur?sos planetaris que seran cada dia més escasos. Boix sense ser apocalíptic ens alarma amb una sèrie de dades empíriques en el sentit que si continuem amb aquest model d'hiperexplotació i hiperconsum estem abocats a la destrucció del nostre planeta. Ens va agradar molt la seva tesi que hem d'actuar i que cal pensar i actuar globalment i localment. Insistint que el canvi ha de ser global i total i a continuació de la seva xerrada ens van asseure en petits grups de treball, debat i reflexió entorn a una sèrie d'articles seleccionats de l'Agenda.

Entre la dotzena de persones del nostre grup hi havia diversos mestres i dos vells activistes de Barcelona, que semblaven pel seu discurs radical de la revista Mientras tanto, que inspirava el professor Manolo Sacristán que agrupava una sèrie d'activistes marxistes, ecologistes i pacifistes com servidor i altres militants comunistes gironins, on tots plegats vam coincidir en el famós comité "Pau i desarmament", on gent de Justícia i Pau, com Jordi Planas, ens vam conèixer i vam col·laborar tots plegats per les comarques gironines per la lluita antinuclear, contra el militarisme i la guerra. Durant el llarg debat de reflexió, de crítiques i autocrítiques sobre la crisi de les esquerres i les alienacions de les classes populars i classes mitjanes hi ha un pessimisme i alhora un despertar per tornar a la lluita sobre una altra societat alternativa al neoliberalisme. Ens cridà molt l'atenció d'un professor hondureny que ens va qualificar d'"ilusos y utopistas" i nosaltres li contestem amb les paraules d'una companya, i també: "tèrmits revolucionaris" que seguim el dia a dia amb l'esperit crític i de la llavor de l'Agenda que ens informa i estimula que les lluites emancipatòries universalistes encara continuen.