El tinc aquí al davant i, com més me'l miro, més al·lucino. És el cartell del circ Raluy, el presumpte reclam de producte eròtic, el cartell que voldrien fer retirar per sexista, perquè cosifica les dones, el cartell que normalitza que siguem objectes sexuals. Ostres, deu ser molt fort! Me'l miro: dues noies -les patinadores- amb un vestit negre, una mica escotat i curt. Somriuen a la càmera, amb un somriure agradable. No. No hi veig res més. No, no insistiu. No hi veig res més.

No hi ha res de sexista al cartell del circ Raluy i penso que el sol fet d'insinuar-ne la retirada és -aquest sí- un atac a la dona molt greu. Des de quan algú té el dret de decidir que la roba que ens posem és massa sexy? El cartell del circ Raluy no és ofensiu, no rebaixa les dones ni cosifica ningú: són dues noies amb un vestit com els que es posen milers de dones perquè els agraden els vestits curts, dones que, per cert, no per posar-se aquesta roba queden automàticament cosificades. Ah, és que no és ben bé això: és que per ensenyar el teu ofici, que és fer de pati?nadora, no cal que et posis aquest vestit. No em digueu que no semblen paraules sortides de les profunditats de la religió més rància. Quan ens diuen que el problema no és ben bé la roba que porten sinó més aviat l'actitud suggeridora aleshores ja em vénen ganes d'emigrar molt lluny. Les patinadores poden tenir l'actitud que els vingui de gust. Només faltaria!

Hi ha un sector del feminisme actual que pot fer molt de mal a la llibertat de les dones. És la policia moral del segle XXI, la repressió pura i dura, la censura que ens observa amb una lupa des de les altures per detectar els nostres pecats. Eh, t'has posat una faldilla massa curta, ui, aquesta mirada, massa seductora, ep, l'escot massa baix. No queda justificat pel context, són patinadores, podrien anar amb un xandall ben ample. Haurem de retirar el cartell.

El cartell del circ Raluy és provocador i insinuant en la justa mesura. És més aviat discret però també entén que no podem tancar la nostra sensualitat en una mena de gàbia -ni cal que ho fem, tampoc. Quan anem a veure un espectacle de patinatge no veiem només els moviments tècnics dels patinadors i patinadores: també hi ha la bellesa, la de la roba, dels gestos, de la música que ho envolta tot; la bellesa dels cossos també. Ep! Si els patinadors són homes, passa igual. Voler negar això és una voluntat de repressió cap al que som molt important. La sexualitat és un tema privat, és clar, però la sensualitat a vegades deixa pinzellades a la vida pública. I és una cosa bona i saludable, que ens fa ser humans, que forma part de nosaltres. No busquem tres peus al gat. En aquest cartell no hi ha res. Perquè al final, si ens deixem entabanar per aquest feminisme tan mal entès, acabarem totes vestides amb un sac (ui, que se't veu la cuixa i està fora de context, tapa't una mica, si us plau). Perdoneu, però a moltes dones ens agrada posar-nos un escot de tant en tant, perquè sí. És agradable, és divertit i dóna molta vida.