És un dels grans llegats del nostre temps: la pràctica desaparició del terme mitjà en qualsevol judici de valor. Una cosa és brutal, sublim o meravellosa o, pel contrari, és una merda sense pal·liatius, un escàndol sense precedents o una vergonya de categoria sideral. Sense grisos, sense matisos. Es viu molt millor en el segon apartat, perquè execrar bilis sempre ha estat molt més còmode que haver de concretar l'adjectivació de les virtuts.
Per tant, a l'hora de valorar actituds humanes, esdeveniments socials o ficcions de tota mena, veureu que, en l'intent d'analitzar-ho en uns pocs caràcters, es perd qualsevol temptativa d'una tesi rigorosa. Ens encanta o ens horroritza; ens fa trempar o ens enfonsa en la misèria. Com que a les xarxes socials predominen els apocalíptics, hi ha dies que fa la sensació que a ningú no li agrada res. Quina merda tot, tu, i deixa'm pregonar-ho ràpidament per fer-ne partícips centenars o milers d'opinadors de dit fàcil, no fos cas que algun d'ells volgués expressar cap repunt d'optimisme. Després hi ha la versió amable dels piuladors tràgics, que són els ocurrents. Fem una brometa, va, que així dic el que penso sense que s'acabi de notar. Tot això, al final, té el seu valor antropològic, perquè ens dóna una síntesi molt precisa de la nostra era. Fins i tot és divertit, pel que té de resum de les màscares virtuals.
Però hi ha vegades que aquests maximalismes són radicalment inútils per parlar de la realitat. Fixem-nos en la polèmica amb la estàtua de Franco, per exemple: per aquesta punyetera mania de dividir-nos en bàndols, massa sovint s'ha descuidat el veritable debat de fons (era el Centre Cultural El Born el lloc més indicat per exhibir simbologies que entren en contradicció amb l'essència d'aquest espai?) per entrar en absurda guerra d'acusacions que, llastimosament, menysté la legitimitat i evident interès del relat expositiu. Quan es tracta de manifestacions artístiques, agradin més o menys, negar la visibilitat a un símbol no garanteix la seva derrota, sinó que certifica la pervivència del terror que representa.
