Sense violència no hi ha simulació

30.10.2016 | 00:00

He seguit atentament per les xarxes socials digitals i als mitjans de comunicació els comentaris sobre l'agressió patida pels jugadors del Futbol Club Barcelona a l'estadi del València en els darrers minuts del partit de lliga de la jornada passada, i la recent decisió del comitè de competició. Tot plegat, preocupant.
De les xarxes socials digitals, cap sorpresa, ja que quan hi ha un conflicte, en aquesta esfera la gent es polaritza, és a dir, els que són del Barça defensen els seus jugadors i critiquen el que va passar al camp del València; i els valencianistes es riuen de la reacció dels jugadors del FC Barcelona i critiquen l'actuació de l'àrbitre. Al finals uns i altres quan es troben s'insulten.
Als mitjans, jo en destacaria dues reaccions pel mateix motiu. La primera la d'un periodista, actor i còmic, Sergi Mas. La sego?na, la del màxim responsable de la Liga Profesional de Futbol, Javier Tebas. El primer em va sorprendre negativament quan en la seva secció del programa El club de la mitjanit d'en Francesc Garriga va fer mofa de la reacció dels jugadors agredits per l'ampolla d'aigua. Lamentable. Venia a fer entendre a partir de la gesticulació -es va tirar a terra de l'estudi emulant els jugadors del Barça- que aquests van exagerar les seves reaccions. Cal recordar que als estadis de futbol es retiren els taps de les ampolles d'aigua, ja que fermades i amb líquid, si són llançades, provoquen un fort impacte.
Però encara són pitjors les declaracions del màxim mandatari de la Liga de Futbol Profesional, que ha afirmat que els jugadors del FC Barcelona que van ser agredits haurien de ser sancionats per simulació del dolor i efectes de l'agressió.
Finalment, la decisió del comitè de competició que ha establert que disparar una ampolla d'aigua a un jugador de futbol, sigui Messi, Neymar o Suarez, costa -multa- 1.500 €. Per cert avui és un jugador, demà pot ser un àrbitre.
Davant d'aquests fets, paraules i decisions, és urgent que el futbol d'una vegada per totes busqui solucions al problema de la violència física i verbal a les grades. Aquesta violència ja ha traspassat als partits de nens i nenes dels cap de setmana, entre entrenadors, i entre pares i mares dels equips, esdevenint un fet normalitzat que tothom condemna, però que no se li busca i troba solució.
En aquest sentit, cal recordar que les mesures sancionadores no estan donant els resultats esperats i que calen altres mesures. Hem d'ocupar-nos dels comportaments violents, però sobretot de les idees i pensaments que els justifiquen i els promouen en les ments de la gent. Fer fora dels camps de futbol els aficionats violents, no assegura que desapareixerà la violència, ja que altres ocuparan el lloc del que ha estat sancionat. El que cal és treballar de forma global amb i dins dels clubs i amb aquests aficionats -que els clubs coneixen i tenen l'obligació de saber qui són- que tenen reaccions violentes i agressives, com s'ha fet en aquest i en altres esports. Com? Per exemple, articulant una grada d'animació positiva, sense insults, sense agressions, sense violència, animant l'equip. Fent un seguiment continu. O amb els aficionats agressius, proposant-los que si volen entrar en el camp de futbol, han de seguir una formació obligatòria de gestió emocional o gestió de conflictes. Els serà molt útil dins i fora del camp de futbol. Els clubs són entitats privades i poden exigir aquestes condicions en l'accés de les seves instal·lacions. Treballant amb l'aplicació d'un valors i d'unes pautes de comportament per part de totes els professionals que formen el club, més enllà del lluïment de cinc segons de pancartes de campanyes federatives abans d'un partit. Aplicant els codis de conductes que es troben en els calaixos de les oficines.
Al cap i a la fi, si ens ocupem de la violència i som capaços d'eliminar-la dels camps de futbol o de qualsevol espai de la nostra societat, ja no ens haurem d'ocupar dels jugadors o de les persones que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s'haurà produït. Si gestionem el primer, el segon no existirà, si és que alguna vegada ha existit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema