«Religió i cendres»Jordi Pausas. parís.

Llegeixo que l'Església catòlica segueix preferint enterrar als morts, però en el cas que -per raons higièniques o per la voluntat expressa del finat- s'optés per la cremació, prohibeix que les cendres siguin escampades, dividides entre els familiars o conservades a casa.

El document redactat per la Congregació per a la Doctrina de la Fe -l'antic Sant Ofici- i signat pel papa Francesc, afirma que la prohibició pretén evitar qualsevol «malentès panteista, naturalista o nihilista i evitar la possibilitat d'oblit, falta de respecte i maltractaments, que poden sobrevenir sobretot una vegada passada la primera generació, així com pràctiques inconvenients o supersticioses»(..) «En el cas que el difunt hagués estat sotmès a la cremació i la dispersió de les seves cendres en la naturalesa per raons contràries a la fe cristiana, se li ha de negar el funeral».

Els historiadors ens assenyalen les diferents maneres en que s'han efectuat els enterraments segons els ritus i religions des de la més remota antiguitat. Els daltabaixos en política i religió han estat constants al llarg de la història. El Vaticà s'edificà sobre les ruïnes de la Roma que ha conformat la nostra civilitat i en la qual es veneraven uns déus menystinguts i presentats com a bàrbars per la religió catòlica. En nom de la seva religió els homes-soldats de l'Estat Islàmic han destruït escultures antigues de fa 3.000 anys i han anihilat Massul, la ciutat que durant mil·lennis servà les tombes dels savis profetes bíblics. El daltabaix causat pel fanatisme i el dogmatisme religiós al llarg de la història de la humanitat és inenarrable...

A la gestora del PSOEjosep maria bosch. girona.

Aquests darrers dies, a Espanya, hi ha hagut un autèntic daltabaix, arran de la postura oficial del Partit Socialista, en allò referent a la investidura del candidat Rajoy. El PSOE -al meu entendre d'una manera més que correcte- va decidir, amb els seus vots, donar la possibilitat que Rajoy fos investit president. Es necessitaven, tan sols, onze abstencions

Doncs bé, el PSOE ho tenia tot al seu favorÉ amb aquestes onze abstencions podia, a més, exigir quelcom al partit de la corruPPció. El pagament a compte ja li havien fet: el jutge de la causa dels ERO a Andalusia va dir que «no passava res»: fixin-se bé: en empreses que passaven a fer un ERO i prejubilacions, se'ls posava una llista en què, a part d'empleats de l'empresa hi havia amics dels sindicalistes i amics i familiars dels polítics de la Junta d'Andalusia; és a dir, gent que mai havia treballat, ni un dia, a l'empresa, als quals se'ls donava una jubilació (prejubilació, millor) dintre la plantilla de l'empresa. I el jutge va dir que «aquí no paza nà É zólo un problema administrativo».

SegueixoÉ oi que el millor sembla que fóra: es donen onze abstencions i, fins i tot, els onze que van votar «abstención», podien dir-ho tapant-se el nas, per demostrar que ho fan a contracor? I, qui serien els onze? HomeÉ el més correcte fóra que fosin onze dels que van fer caure Pedro Sánchez amb el seu comportament tan totalitari. O, si no es volia això, onze agafats a l'atzar.

D'aquesta manera, el PSOE hauria quedat la mar de bé, entre els seus votants, entre els seus quadres, entre els seus militants i, fins i tot, entre la societat.

Però aquesta gestora ingènua i curta de gambalsÉ ho ha complicat tot i obliga a tothom a votar «abstención». I què hi ha guanyat? Ha perdut en tots els flancs i ara li vindran els problemes de voler rehabilitar-se. I com ho gestionarà? Enviarà a les «tenebres exteriors» els que no han votat el que volia Susana Díaz? Demanarà perdó als seus votants? Demanarà perdó a la societat espanyola?

Sincerament, sembla mentida que un partit que ha significat tant en la política espanyola, hagi perdut els papers d'aquesta manera.