Un pressupost municipal ha d'incloure les obligacions que, com a màxim, es poden reconèixer i els ingressos que, com a mínim, s'han de recaptar. És una definició prudent perquè, si bé legalment els ingressos han d'igualar les despeses, sovint es gasta tot i més i, en canvi, no s'ingressa allò previst.

A diferència de l'Estat o les Comunitats Autònomes, que poden aprovar-los amb dèficit inicial i quadrar-los endeutant-se, als ajuntaments no se'ls permet tenir dèficit i el crèdit a llarg termini ha de servir per finançar inversions i no per tapar forats d'uns ingressos inferiors a les despeses ordinàries.

En el món local el Ministeri d'Hisenda és qui aprova l'estructura pressupostària de despeses i ingressos per homogeneïtzar l'activitat econòmica dels ajuntaments. No hi ha marge per a invents!

A més, la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local (LRSAL) ha restringit la prestació d'una sèrie de serveis anomenats impropis que la Generalitat ha encolomat als ajuntaments sense contrapartida dinerària per cobrir el costos.

Si donem un cop d'ull al pressupost de Lloret de Mar per al 2016, el 80,5% dels ingressos ordinaris són recursos propis i el 19,5% són aportacions de l'Estat, la Generalitat i la Diputació. Entre els impostos, l'IBI (Impost sobre Béns Immobles) suposa uns 16,8 milions (un 29,6%). Amb la taxa pel servei de subministrament d'aigua es recapta uns 5 milions (8,9%) i amb la recollida i tractament de residus s'ingressen 4,97 milions (8,7%). I l'Estat aporta uns 8 milions (un 14%).

Pel que fa a les despeses ordinàries de 56,7 milions, sense computar les inversions, es reparteixen entre les despeses de personal de 15,8 milions (un 28%) i els manteniments, subministraments i prestació de serveis s'emporten 31,3 milions (el 55,5%). Si s'afegeix el pagament d'interessos (1,5 milions) i el retorn dels préstecs als bancs (5,1 milions) queden 2,8 milions (el 5,1%) per subvencionar la ràdio municipal, la societat Lloret Futur dedicada a la promoció turística, les entitats esportives, culturals i les ajudes socials per a famílies necessitades. És a dir, gairebé tot està dat i beneït.

Així doncs, la mare dels ous d'un pressupost municipal és quina quantitat es destina a inversions en infraestructures i equipaments que s'ha de finançar amb estalvi, préstecs, subvencions i venda de patrimoni.

La priorització dels projectes d'obres i serveis, sense dèries faraòniques, mesura la racionalitat econòmica que hauria de formar part de l'ADN dels polítics locals.

En aquesta línia, els pressupostos són un compromís amb el ciutadà per a la prestació de serveis de qualitat i d'acord amb els principis d'eficiència i eficàcia.