Dia de difunts

01.11.2016 | 08:46

Quan clavàvem l'últim clau al taüt del meu avi va aixecar el dit el seu advocat per anunciar que havia demanat ser incinerat. A darrera hora i sense document acreditatiu, igual que l'alcalde de Figueres jurant que Dalí li va dir que ho llegava tot a la ciutat. Es va acceptar. A veure qui s'atreveix a discutir, amb en Dalí o l'avi Enric de cos present.

Van ser el meu pare i el meu oncle els encarregats d'anar a recollir l'urna. Tornant a peu, amb l'avi Enric a sota el braç, es van aturar no sé si a fer un cigarret, i pensant cadascun que l'altre agafava les cendres, les van deixar al costat d'un cotxe. Van haver de córrer per recuperar-les. Vegi's quanta raó asssiteix al Sant Pare -naturalment, si és infalible- quan prohibeix endur-se els incinerats a casa. El perill de les cendres és que un se les deixa a qualsevol lloc. Un taüt és diferent, per despistats que fossin el meu pare i el meu oncle no l'haurien oblidat a mig del carrer.

És clar que l'avi Enric es pixava en l'Església, i no estic segur que només metafòricament. La prova és que contra el que ara és llei cristiana va demanar -o així ho va dir també el pesat de l'advocat- ser llançat a l'Onyar al pas per Quart, «quan vagi crescut». Què coi vol dir «crescut»? Un difunt no pot pretendre que els vius segueixin darreres voluntats tan abstractes. Si hagués dit que el llancéssim quan baixessin 2 m3/s, la cosa estaria clara. Però crescut? Això va provocar moltes reunions familiars, i en l'únic que estàvem d'acord era en la sort que s'hagués fet incinerar, ja que deixar-lo anar riu avall -crescut o no- en carn i ossos, hauria provocat alarma en passar per sota el pont de Pedra. L'avi Enric no era expert en hidrografia, això va quedar clar. Vam acordar esperar un bon cabal.

Ara que està prohibit, em ve a la memòria que no en vam parlar més i no sé si algú va pensar a llançar les cendres, o si van quedar oblidades a cal seu fill. La casa ja s'ha venut, així que aprofito per demanar que si algú ha anat a viure a Quart i ha trobat una urna en una lleixa, faci el favor de llençar el contingut a l'Onyar. Quan vagi crescut.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema