Jorge Luis Borges va escriure el 1984: «La ciència experimental que Francis Bacon va profetitzar ens ha portat la cibernètica, que ha permès que els homes arribin a la Lluna i les computadores de la qual són, si la frase és lícita, germanes tardanes dels ambiciosos cercles de Ramon Llull». El 1948, Salvador Dalí pensava sobre aquesta figura, que va viure entre els segles XIII i XIV, que alhora «era poeta i posseïa una concepció científica completa de les coses, sense que això sigui paradoxal», com passava també amb Leonardo Da Vinci. Segons les paraules de J. V. Foix (1936), «quan algú diu de Llull "només m'interessa el pedagog, o el poeta, o el viatger, o l'home en la seva realització terrena", isola Llull de Llull». En qualsevol cas, Pere Gimferrer va assegurar el 1981 que aquest referent era «per si sol tota una literatura» i que la «simple existència de la seva obra dóna carta de noblesa universal a l'idioma que usa».

Per aquestes i moltes altres raons convé visitar l'exposició que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona li dedica, a l'autor del Llibre d'amic e Amat, en el seu any.