Quan va despertar, Mariano Rajoy encara hi era». Després de dissabte, podríem reformular així el conte d'Augusto Monterroso. Perquè Rajoy ja s'ha guanyat per sempre l'estatus de megalosaure. I si J. A. Bayona el fes sortir en algun raconet de Jurassic World II, fent un brindis amb velociraptors, ningú no s'adonaria de la diferència.
L'atzar ha volgut que la proclamació de Rajoy com a sargantanot coincideixi amb una exposició al Saló del Manga, presidida per Godzilla. Ara mateix, no sabria dir-vos quin dels dos personatges és més castastròficÉ Mentre Godzilla transforma la ciutat de Tòquio en un desert de runes i cendres, Rajoy ha convertit en un erm la nostra societat del benestar mitjançant la destrucció de llocs laborals, les retallades en sanitat i educació, i la desaparició de les inversions en infraestruc?tures, cultura i R+D+I. Qualsevol socialdemòcrata amb cara i ulls, i dissabte només van ser quinze, li hauria impedit que pogués continuar governant com si tot això no hagués existit. Les salvatjades de Godzilla, si no m'equivoco, s'articulaven en una èpica que podríem titllar de bipartidista, perquè l'animalot s'havia d'enfrontar sovint amb adversaris tan colossals com ell: King Kong, l'arna Mothra o el drac King Ghidorah. En l'horitzó immediat de Rajoy, en canvi, no s'hi albira cap rival capaç de parar-li els peus a curt termini. Els socialistes se li han obert de potes i Podem no disposa de prou força i aliats per foragitar-lo. En aquest context tan galdós, Catalunya pot ser l'únic escull que faci entrebancar i caure de morros aquest marianosaure de temps remots.
