Cartes

Aquest passat dimecres el nostre fill va estar tota la nit queixós, amb febre alta, i crits de dolor, li anàvem donant antitèrmics però a les 4 h ja li pujava molt la febre, a part que qui ens coneix sap que l'Unai és un nen molt actiu i aquella nit no es movia. Vàrem esperar que passés la nit amb antitèrmics, dutxes. En veure que no millorava a les 7.45 ens vam presentar a les urgències del CAP de Torroella de Montgrí, allà ens varen fer passar a la consulta, l'Unai assegut a la llitera i jo li vaig explicar què li passava, vaig dir-li a la infermera que creia que tenia otitis, ja que feia un mes va tenir els mateixos símptomes a part de que em conec el meu fill i sé de què es queixa. La infermera s'ho va apuntar, va marxar un moment i en tornar em dóna un paper i em diu que no el visiten, que torni a les 12.45 h amb el pediatre d'urgències. Jo ja sabia de què anava perquè ja era la segona vegada que em passava, vaig preguntar que a quina hora començava el pediatre d'urgències, en dir-me que a les 8, vaig dir que m'esperava i em va dir que no em visitarien fins les 12.45 h. Perdoneu però, passada tota la nit sense dormir, amb febre alta i a part que és un nen que quan té febre molt alta convulsiona. Al final, em fan anar a casa sense haver-lo visitat i el que trobo més indignant és que a les 8 comença el pediatre d'urgències i a la sala d'espera d'urgències no hi havia cap altra persona esperant!

Això són urgències? I ja és la segona vegada que ens passa que hi anem i no ens volen atendre fins al migdia. Perdoneu, però es tracta de la salut d'un bebè, amb febre des de fa hores i que està molt decaigut i queixós. Tot i jo haver insistit que me'l visitessin no hi va haver manera. En veure al meu fill tan decaigut, amb febre de fins a 39º, vaig fer 40 km per dur-lo al CAP de Salt. Creieu que això és normal? Tenint el CAP a prop que ens hàgim de desplaçar a 40 km perquè ens prestin l'atenció que es mereix un infant? Al CAP de Salt no em varen posar cap mena d'inconvenient, als deu minuts a la sala d'espera ens van cridar i el van visitar com es mereixia. El diagnòstic va ser d'una otitis i el pulmó dret carregat de moc i possible infecció, així que considero que potser no era una emergència però sí una urgència i amb la salut d'una persona no es juga, a part si no hi ha ningú esperant com pot ser que al CAP de Torroella de Montgrí no ens atenguessin?

A part de la desatenció de les urgències puc dir que el nostre petit feia un mes que menjava i tenia diarrea, fet que feia que s'aprimés, per la qual cosa vaig demanar hora amb la seva pediatra perquè considerava que no era per anar a urgències, sinó perquè el visités la seva pediatra, i sabeu per quan ens van donar hora? Per a finals de novembre! Com pot ser? Com pot haver-hi tanta diferència entre un CAP i un altre? Fins fa uns mesos vivíem a Girona i anàvem al CAP Josep Vilaplana, al qual només tenen dos pediatres i sempre ens havien atès perfectament, quan anavem per urgències ens atenia una pediatra tant si era de matí com de tarda, si hi anàvem a la nit ens atenia el metge de guàrdia però sempre ens havien atès.

Com és possible que passin aquestes coses? Al final l'hem hagut de portar amb un metge privat perquè li facin analítiques i el mirin que no tingui cap problema d'intolerància al gluten a causa de les constants diarrees i pèrdua de pes, inflamació al fetge o altres que intentem evitar i solucionar pels mitjans que puguem abans que la sanitat pública se'n faci càrrec i sigui massa tard.

Creiem que caldrien un canvi de polítiques, aquí no entro en les retallades de sanitat pero entro que és convenient que no es guardin hores al migdia per les urgències sinó que es podrien fer un altre tipus d'horari convenient per les prioritats, si un CAP pot, tenint en compte els pocs treballadors que hi ha al CAP Josep Vilaplana creiem que el CAP de Torroella de Montgrí no hauria de ser menys.

Anglès, bressol de campionsPere Espinet i Coll. portaveu del grup municipal PAU (Per Anglès Units). anglès.

Si tots plegats féssim una regressió en el temps i ens situéssim a mitjans del segle passat, gaudiríem del bon nom del nostre poble, que amb molt d'orgull lluïen els nostres futbolistes tot defensant els colors del FC Barcelona, Atlètic de Madrid, Granada, Espanyol, València, i Girona, entre d'altres.

Gràcies a la bona feina del nostre jovent, conxorxats amb la se?va constància i perseverança, podem dir que el bressol d'Anglès continua ben viu. El nostre jovent ha posat el llistó molt alt. Conquerien importants guardons d'àmbit comarcal, regional, nacional, europeu i mundial. Seria inacabable anomenar-los a tots. Ens caldria consultar una hemeroteca per tal de no oblidar-nos de ningú. I si tinguéssim el do de la clarividència, de preveure el futur dels nostres joves pel que fa a l'esport, de ben segur que fruiríem d'una etapa ascendent.

Permeteu-me finalitzar aquest escrit felicitant, en nom meu i dels companys, en Joan Vila, el fill d'en Joan i la Pilar del Peix, pel guardó conquerit a la ciutat russa de Sant Petesburg aquesta setmana passada.

Per molts anys!