Sempre he pensat que per sort hi ha molts tipus de patrimoni més enllà d'aquell que atreu i convoca milers de visitants, tant se val que siguin restes arqueològiques, paisatges naturals o activitats tradicionals, la qüestió és que fora dels circuits massificats existeixen molts altres indrets que han quedat en un segon pla i que probablement tenen el mateix potencial o més que aquells atractius on sempre va tothom. Ben gestionat, aquest patrimoni a la reserva podria ben bé garantir el turisme del futur quan la Costa Brava o Girona siguin destins tan madurs que ja no suposin cap al·licient pels turistes.

Per posar algun exemple podríem citar Sant Llorenç del Mont, Sant Quirze de Colera, Requesens, Montbarbat, les Gorgues d'Hostoles, Roques encantades, la Vall del Bac o la Vall del Llémena i de ben segur, entre tots plegats la llista que faríem seria impressionant. Només caldria demanar a cadascú de vostès deu indrets, espais o activitats que consideren de primera divisió però que passen desapercebudes en el llistat d'atractius que cal visitar i que en cas de ser conegudes, farien que les cues de visitants s'incrementessin un dos-cents per cent per poder gaudir d'un patrimoni tan espectacular.

Fins que la cultura no es consideri clarament un gran motor de dinamització econòmica, entenent per cultura també tot el patrimoni natural, històric i social, mai serem capaços de valorar la riquesa que s'amaga a les nostres terres, de mantenir-la, conservar-la i gestionar-la tenint en compte que aquest patrimoni pot ser una gran oportunitat de futur. Malgrat tot i des d'una òptica egoista no ens va tan malament que la majoria de gent es concentri a cops de colze als mateixos indrets, mentre els altres gaudim tranquil·lament, sense cues ni aglomeracions, de paisatges, d'història i de cultura que tenim ben a prop. És allò de quedar-se en la capa superficial o d'anar una mica més enllà.