Cartes

Sóc veïna del final del carrer Barcelona de Girona, de davant de les destrossades naus industrials i la vella fàbrica.

Cada dia agafo el primer bus del matí per anar a treballar i no saben l'angoixa que em fa veure les «pintes» que entren i surten d'aquelles rateres. Sovint hi ha gent passejant-se per la teulada atrotinada, trencada i malmesa d'uralita de la fàbrica. De tant en tant els bombers s'hi han de presentar per algun incendi. Cal esperar alguna desgràcia?

Penso que si alguna autoritat visqués aquí ja s'hi hauria posat solució, però no, aquí només vivim gent que ha d'agafar el bus molt d'hora, molt d'hora per anar a la feina per poder pagar els impostos com tothom.

Si els fa «cosa» passar-hi i veure com està aquell tram de carrer, deleguin en algú i que els ho expliquin. No n'hi ha prou d'arreglar el centre. Girona som tots.

Els veïns no demanem jardinets (potser ara no és el moment) només pretenem l'enderrocament i recollida de la brossa que es generi.

De debó no els fa vergonya tenir així de descuidada i bruta una de les principals entrades a la ciutat?

Agraïment

FAMILIARS DE L'ARSENI GIRBAL. Girona.

Els familiars de l'Arseni Girbal volem agrair de tot cor les mostres de suport rebudes aquests dies per companys, amics, coneguts, associacions i institucions i per totes aquelles persones que l'estimaven a ell, i ens estimen a nosaltres.

També volem donar les gràcies a tots aquells que han mostrat la seva estima a través dels mitjans de comunicació, ja sigui per ràdio, premsa o televisió, dedicant-li unes paraules o una retransmissió. Finalment, un agraïment molt especial als amics i components de la Polifònica i el Cor de Cambra, que ens van acompanyar amb les seves veus durant la cerimònia.

L'Arseni s'hauria sentit molt estimat i feliç de veure tanta gent al nostre voltant donant-nos suport.

«Creepy clowns»Cristina de Ribot Saurina. Girona.

Els pallassos terrorífics (The creepy clowns), tenen el seu origen a Greenville, una petita població de Carolina del Sud. Avui aquesta tendència de disfressar-se com un pallasso amb la finalitat d'espantar la gent, perseguint-la i moltes vegades amenaçant-la amb utensilis com ganivets, martells, ha arribat a casa nostra, i jo em pregunto: Com és que persones del segle XXI tendim més a imitar actes que ens perjudiquen a nosaltres mateixos, escampant el temor entre la població? Per què no imitem actes de fraternitat, on tots ens ajudem i desitgem coses, a vegades utòpiques, com fer desaparèixer la pobresa en una regió determinada?

Crec tenir la resposta, la gent que es dedica a espantar a la població ho fa per diversos motius, un és per la diversió bàsicament sàdica i és que és molt cruel. I l'altre és que en ser un fenomen viral, els responsables d'aquests actes perversos mentre espanten la gent graven les seves reaccions i més tard les pengen a les xarxes socials, aconseguint el seu fi de tenir un major nombre de visites.

No és menyspreable que juguin amb els sentiments d'una població per aconseguir la fama?

Senyor, sí senyor!enric carcereny beltran. lloret de Mar.

Aquesta frase és la que van pronunciar en rebre l'ordre del comitè federal la majoria dels diputats del PSOE, excepte uns pocs valents, que van respectar la democràcia i la seva consciència dintre del partit. Molt pocs partits la respecten, potser sols dos o un. La democràcia també ha de valer tant en una votació fora o dintre del partit. Votar contra la seva consciència no sols els fa traïdors a la gent del seu partit sinó que es converteixen en botxins de tota persona, que sigui per les retallades de sanitat, jubilats, dependents físics, psíquics o els que no tenen un mínim vital per viure no poden aguantar i deixen de respirar.

Dubto que aquest govern aguanti gaire temps, perquè els que l'han permès no podran aguantar la mirada i els crits de molta gent. Segur que molts han pensat que primer era conservar la seva poltrona i els beneficis econòmics que comporta.

Per això ara cal a Catalunya ser ferms, sortir al carrer quan sigui el moment, aprovar al més aviat possible els pressupostos, declarar la independència i proclama la Nova República Catalana. No hi pot haver cap excusa. O ara o mai.