perquè vostès i les seves picabaralles, les seves xerrameques vàcues de contingut, les seves lluites intestines i extentines per seure's còmodament en les seves butaques del poder i contemplar des de dalt com estem passant els temps tempestuosos els d'aquí baix, tot això seu, ja ens importa un rave. Ens han deixat d'interessar del tot. Enhorabona, ho han aconseguit. Que amb el seu espectacle tediós i repetitiu del jo sóc més que tu, fins a l'extenuació, que ens estan servint, acabaríem somnolents i anestesiats si no fos per la fam vital que ens cargola i ens prohibeix somniar. Que a cap de vostès, els autodenominats polítics i, per extensió, governadors de la meva vida, encara no els hem sentit dir ni piu sobre el com tenim els nostres drets delirants d'educació, la sanitat, el treball imprescindible, el restabliment de les nostres llibertats civils.
Perquè vet aquí que ara resulta que tots desunits es tornen a reunir en la fatídica unió de permetre el retorn de qui mai se'n va anar: l'expresident, president en funcions i recentment nomenat nou president Rajoy del PP Espanyol, el mateix que té l'honor en el seu haver d'haver aconseguit accentuar de manera conscient -encara que no ho sembli- la distància entre rics i pobres, fent més rics els rics i més pobres els pobres; un don Mariano que ha amnistiat els deliqüents del frau i ha perseguit les classes baixes conduint-les a la indigència; que als miserables que dormen en les cruïlles dels nostres carrers ni els ha ullat mai a través dels vidre opacs dels seus cotxes oficials; a aquest, o a aquell, amic íntim del tresorer del seu partit a qui tustant l'espatlla li va dedicar les seves tendres paraules («Sé fuerte, Luis...»). A aquell president i ara nou president, la mateixa persona que torna per no canviar res i continuar abandonant la indigència de milions de persones, i deixant en risc de la més gran pobresa centenars de nens.
I aquest senyor de tantes gestes glorioses i de tanta brutícia acumulada en el seu quarter de les quatre estacions, torna amb el seu idèntic propòsit de continuar sent fidel al seu lema predilecte que tan perfectament li ha funcionat: «Ni ver, ni oir, pero sí callar». No passa res. Tot va bé i encara anirà pitjor, perquè no es tocarà res, no s'esmenarà res, ho ha jurat sobre la Seva Bíblia i la Seva Constitució, davant de Sa Majestat que potser li xiuxiuejava a l'oïda al Sobirà: «Mariano: com tenim allò meu?».
Fidels, poseu-vos a tremolar, ja ho advertí la Bíblia i la Constitució.
