Resposta del CAP

de Torroella

Dra. Alicia González. Directora CAP Torroella

de Montgrí.

En resposta a la carta «Desatenció a les urgències del CAP de Torroella de Montgrí» de Sergi Pagès i Melodi Agustí, publicada el 3 de novembre, l'organització de l'atenció continuada en el CAP de Torroella estableix que hi hagi una visita de triatge efectuada per un/a infermer/a. Aquesta actuació ens permet prioritzar el nivell d'urgència per poder oferir el millor recurs disponible en cada cas.

En el cas que, feta aquesta primera valoració, no es pugui demorar l'atenció, l'usuari es atès per l'equip d'atenció continuada del CAP, format per un metge/ssa de família i un/a infermer/a. En cas contrari, el pacient es deriva al seu metge/ssa de referència per garantir una millor atenció i continuïtat en l'assistència.

Hem revisat l'atenció mèdica prestada al seu fill, que va ser visitat per la infermera de triatge, que després de constatar una temperatura de 37 graus i l'estat general del vostre fill, el va valorar, de manera correcta, com un procés no urgent i per aquest motiu se li donà cita per al seu pediatre el mateix matí.

Considerem doncs que l'atenció mèdica va ser l'adequada per garantir la millor atenció al seu fill.

Respecte a la menció que també fa en el seu escrit de la demora d'un mes en la cita?ció a la consulta del pediatre, voldria aclarir que vostè es refereix a una visita de revisió del programa del nen sa, no d'una visita per un motiu de consulta, que en el cas de pediatria no es demora més de 24 h.

Sotragada a la democràcia i continuisme radical

JOAN JANOHER I SADURNI. FORALLAC.

Els pilars politics estan subjugats als sistemes ambigus de la nostra societat. No és una fal·làcia de costums i molt menys un joc de paraules cercades a l'atzar, com tampoc una síndrome coherent de consistència real de país, atès que els poders fàctics mouen els fils adients per plantar-se a les seves idees i vulnerar els principis bàsics del respecte que corresponen a la ciutadania. Amb aquesta introducció, faig palès el que ens vindrà en aquesta tercera investidura a Rajoy.

Es consolidarà el búnquer existent des de fa més de quaranta anys com a refugi del radicalisme establert amb el règim anterior. Almenys l'extracte global i quasi apocalíptic, al discurs de l'actual president deixen ben clar el continuisme dels programes de govern, que ja coneixem amb escreix. Ell mateix ratifica la seva postura de no moure res dels estaments existents i que ningú esperi res a canvi de l'abstenció socialista. Són afirmacions molt crues i que ens faran pensar força.

Estarem immersos en una curta singladura de poder? Crec que és una pregunta que bé mereix una reflexió. Només cal veure la imatge del seu jurament, per adonar-se que per una banda promet sobre la Bíblia, i per l'altra, sobre la constitució. Considero això poc fiable, ja que la llosa de compromís escaient serà la via de l'incompliment, almenys en el que fa referència a la Bíblia. Per fer-ho s'ha de ser conseqüent i defugir dels radicalismes, com a mesura legal d'una democràcia.

Puigdemont no inverteix

Andreu Moreno. Girona.

Diu el refrany que «uns carden la llana i altres s'emporten la fa?ma». I alguna cosa d'això passa a Catalunya amb les inversions en infraestructures.

Els contractistes catalans acaben de publicar les xifres de licitació d'obra pública durant el 2016. I resulta que el sempre criticat govern central és, en realitat, la primera administració inversora a Catalunya en números comptants, per davant del govern de Puigdemont. De fet, de les deu principals obres públiques que s'estan realitzant a Catalunya el 2016, vuit són del govern central -entre elles les obres de l'enllaç a Vidreres de la Nacional II- mentre l'executiu autonòmic ha reduït la seva inver?sió en infraestructures a una mínima i raquítica expressió gairebé inexistent. Caldrà recordar-ho a Puigdemont i d'altres professionals del victimisme.