Quan falten pocs dies per a les eleccions nord-americanes, l'opinió pública mundial es formula una pregunta: com és possible que, 17 mesos després de llançar la candidatura, un personatge tan extravagant i del qual existeixen seriosos dubtes sobre la seva capacitat per ser president dels EUA, com el candidat republicà Donald Trump, tingui encara opcions de vèncer dimarts que ve?
Una primera resposta està en la seva rival, l'aspirant demòcrata, Hillary Clinton. Hi ha consens en el fet que l'exsecretària d'Estat acumula l'experiència necessària com per convertir-se en la primera dona que accedeix a la presidència. Però, al mateix temps, és percebuda per gran part de l'electorat com una persona ambiciosa i manipuladora, fins al punt que enquestes recents situen Trump com algú més digne de confiança.
Tot i que la raó de fons és més significativa. El manteniment de Trump en joc s'explica perquè ha sabut canalitzar l'enuig d'una important franja d'electors (especialment, homes blancs i de mitjana edat), que van ser castigats durant la Gran Recessió i que no s'han beneficiat dels últims set anys de creixement, com a membres d'una classe mitjana amb ingressos descendents i que abominen de les deslocalitzacions i l'abaratiment de costos desencadenats per la globalització.
Clinton té encara les enquestes al seu favor. Però, fins i tot si guanya, hi ha dubtes sobre què passarà amb les energies desfermades per Trump. Normalment, el candidat derrotat en unes presidencials no deixa un llegat als que recullen la seva torxa en ?comicis posteriors. Però, atès el dany ?estructural que persisteix en la ?societat nord-americana, algú menys ?grotesc (però sense canviar el fons ?populista) podria utilitzar el malestar existent per convertir-lo en victòria el 2020. Cosa que no deixa de ser preocupant.
