el jutge mana als Mossos que vagin a buscar l'alcaldessa de Berga si us plau per força, i els Mossos obeeixen, perquè són la policia judicial a la ciutat i a la comarca. El jutge ho mana perquè l'alcaldessa ha desobeït l'ordre judicial de comparèixer per declarar sobre una acusació de delicte electoral, que hauria comès en desobeir sengles ordres de la Junta Electoral Central perquè despengés l'estelada de la façana de l'Ajuntament. Estem doncs en presència d'una policia catalana que obeeix l'ordre de la justícia espanyola d'actuar contra una alcaldessa acusada de desobeir les institucions espanyoles, i aquesta policia està comandada per un govern independentista -de JxSí- amb el suport del partit de l'alcaldessa -la CUP. Un Govern que proclama la desconnexió de l'Estat i està disposat a la desobediència, sense que fins ara no hagi arribat a l'extrem de manar als Mossos que deixin d'obeir l'ordre judicial d'actuar contra els desobedients de la pròpia corda.

És una situació ben complexa, i pot ser-ho més en la mesura que s'ajuntin dos fenòmens: l'espurneig de desobediències locals, no integrades en un gran desafiament nacional simultani, i la determinació de l'Estat de no deixar-ne passar ni una. Això segon salta a la vista. En un mateix dia Francesc Homs s'enfronta al suplicatori pel 9-N en una sala tancada, el Tribunal Constitucional s'autoatorga la facultat de suspendre càrrecs institucionals electes, i Rajoy li dóna la carpeta catalana a la vicepresidenta Soraya, especialista a utilitzar tots els ressorts jurídics per combatre el procés independentista als tribunals. A cada espurna de desobediència li seguirà una actuació judicial orientada sobretot a la inhabilitació, la multa o la condemna sense presó. Una pressió ajustada, calculada per fer dubtar els indecisos i que posarà el Govern de Catalunya davant un dilema: ha de desobeir les ordres judicials d'actuar contra les desobediències?

El Govern espanyol dubta que l'independentisme sigui prou fort per aconseguir una gran resposta ciutadana, una aclaparadora «desobediència nacional revolucionària». Una cosa és manifestar-se per la Diada i una altra jugar-se el sou i els antecedents penals. A Catalunya molts sobiranistes sense taca pensen el mateix, i comencen a dir-ho. El xoc de trens podria produir-se a càmera lenta, a base de copets menors però reiterats, que posaran a prova la resistència dels respectius materials.