Guerra al Govern per la sanitat

"Estem davant d'una guerra de model i de lluita partidista que la pagarem tots els usuaris"

06.11.2016 | 08:03

Mentre el personal i els tertulians estan entretinguts amb l'alcaldessa de Berga i el discurs de Gabriel Rufián, els dos socis de Govern, PDECat i ERC, estan lliurant una guerra soterrada sense precedents a la política catalana. És per la sanitat, però té més calat. Per primera vegada, des de l'any 1980, aquesta conselleria està en mans d'ERC, cosa que vol dir que per primer cop no la controlen CDC o PSC, que ho tenien tot ben lligat amb portes giratòries incloses i amb molts empresaris convergents convertits en proveïdors dels hospitals i centres de salut.

El principal problema no és tant que estigui en mans d'ERC, sinó que els republicans han escollit un conseller negat per dirigir un monstre que gestiona una tercera part del pressupost de la Generalitat. Els errors de Toni Comín se succeixen. L'últim és anunciar la voluntat d'adquirir l'Hospital General de Catalunya, mentre l'empresa propietària sosté que no ha rebut cap oferta, el personal mostra la seva total oposició i l'Ajuntament de Sant Cugat, governat pel PDECat, no ho vol.

La guerra, que ve des de l'inici de la legislatura, va esclatar amb l'enfrontament entre Toni Comín i Montserrat Candini, la portaveu de Salut de JxSí al Parlament. Mentre Toni Comín intenta, amb més demagògia que eficiència, desmuntar la tendència a privatitzar de l'etapa de Boi Ruiz, els convergents defensen, per coherència, el seu model de gestió de tants anys al capdavant de la conselleria. Per això, també han llençat al president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, el qual ha declarat que "no es pot qüestionar amb dogmatismes un model que funciona", un cop de puny directe a la cara de Comín. Padrós, que presideix la institució mèdica des del 2014, va callar molt durant l'etapa de Boi Ruiz. Costa distingir si actua com a líder mèdic o com a polític: va ser diputat de CiU entre 1989-95.

Estem davant d'una guerra de model i de lluita partidista que la pagarem tots els usuaris. I el pitjor és que no sembla preocupar ningú, ni a una oposició més desapareguda que mai.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema